el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
El Hanami ja s'ha celebrat i malgrat el temps insegur i la mica de fred que hi feia aquesta tarda l'assistència ha estat notable. Tot es començar. A veure si entre tots aconseguim que arrele a les nostres terres i esdivingui una tradició.
No sabia res sobre aquesta tradició. He seguit l'enllaç i realment tot té un sentit en cada país, i són les tradicions les que donen la morfologia i el caràcter diferent a les persones. Molt maca la teva aportació, Jesús!
Ha sigut un acte molt bonic, molt personal, molt humil, molt "de familia" (en tots els sentits), i molt de sentiment .. no sé si és aixì com ho fan al Japo, realment ens hem fet un curs accelerat de cultura japonesa per intentar ficar-nos una mica sobre el tema, però lo que s'ha fet aqui ha valgut la pena. Fins el 2010!
El Hanami ja s'ha celebrat i malgrat el temps insegur i la mica de fred que hi feia aquesta tarda l'assistència ha estat notable. Tot es començar. A veure si entre tots aconseguim que arrele a les nostres terres i esdivingui una tradició.
ResponEliminaNo sabia res sobre aquesta tradició. He seguit l'enllaç i realment tot té un sentit en cada país, i són les tradicions les que donen la morfologia i el caràcter diferent a les persones.
ResponEliminaMolt maca la teva aportació, Jesús!
Ha sigut un acte molt bonic, molt personal, molt humil, molt "de familia" (en tots els sentits), i molt de sentiment .. no sé si és aixì com ho fan al Japo, realment ens hem fet un curs accelerat de cultura japonesa per intentar ficar-nos una mica sobre el tema, però lo que s'ha fet aqui ha valgut la pena.
ResponEliminaFins el 2010!
Haikú de terror i Hanami:
ResponEliminaAlguns pètals blancs
esquitxats de roig de sobte.
Sang de primavera.
M'ha passat de llarg. Necessito una agenda, o... potser millor, un cervellet nou :-/
ResponEliminaNo ho sabia!!!
ResponEliminaPerò trobo que a través dels blogs ens anem enriquint... merci...
Una abraçada!!!
Post senzill però absolutament potent i poètic! (Com el Hanami)
ResponElimina