Pàgines

▼

02 de març 2009

Pergamins oblidats


Paraules antigues desafien la mort a recer de les lleixes. El combat del temps cicatritza al llom de les idees.
.
Foto: fragment de l'exposició Pergamins oblidats, de Manolo Ripollès, que es pot visitar al Palau Episcopal de Tortosa fins el 8 de març.
at

11 comentaris:

  1. angellluis.substack.com2 de març del 2009, a les 13:39

    Segur que son arxius de jutjats pendents de la seva resolució.

    ResponElimina
  2. Mon2 de març del 2009, a les 18:53

    Així vam perdre el seny...

    ResponElimina
  3. Francesc Puigcarbó2 de març del 2009, a les 19:20

    tenen la pinta d'haver-hi els pergamins del judici de Jesús de Natzareth.

    Salut

    ResponElimina
  4. zel2 de març del 2009, a les 19:52

    A mi m'atrauen com un imant els plecs antics...

    ResponElimina
  5. Deric2 de març del 2009, a les 20:59

    al meu arxiu, vull dir, en el que treballo, en tinc uns quants d'aquests!!

    ResponElimina
  6. rits2 de març del 2009, a les 22:48

    uix! aquests papers són tan delicats! ha de fer cosa tocar-los!!

    ResponElimina
  7. Carlos2 de març del 2009, a les 23:08

    pergamins, papers antics, llibres gastats...
    em fan imaginar; històries amagades, aventures, secrets, tresors...

    ResponElimina
  8. Ballarinadeplom2 de març del 2009, a les 23:37

    uiiiii!
    això no seràn els papers de salamanca que encara esperem?

    ResponElimina
  9. emili nieto2 de març del 2009, a les 23:41

    Pergamins oblidats del cementiri dels llibres oblidats a L'ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón, qui amb tant d'enrenou va oblidar escriure llibres.

    ResponElimina
  10. Ferran Porta3 de març del 2009, a les 8:47

    Fantàstica manera d'expressar el pes del pas del temps :-)
    Com a la Zel, m'encanten aquests llibres! Però com a la Rits, em faria no sé què agafar-ne un.

    ResponElimina
  11. Anònim3 de març del 2009, a les 16:34

    Quan veig imatges com aquestes m'agafa una mena de desfici, de delr, de fullejar-los, de llegir-los, d'olorar-los... abans no es tornin pols i s'esborrin per sempre les idees que algú va decidir un dia plasmar i codificar en lletres.
    Tornar-los a posar en valor... Fer-los reviure...
    I això només s'aconsegueix llegint-los de nou.

    ResponElimina