Propostes creatives al 99è joc literari

Aquí podeu trobar els enllaços a les diverses propostes creatives que m'han arribat per al 99è joc literari i que també han reproduit per aquests mons virtuals el nas d'un pallasso.
Animeu-vos a participar.
I ja sabeu: el proper dimecres arribarà el 100è joc literari. Tots els blogs esteu convidata a col.laborar i a afegir-vos a la celebració . Si us ve de gust, poseu-vos en contacte amb mi.
.
La gavina, Friccions, Joan Manuel Garcia , Amb ulls de sargantana, Col.lecció de moments, A la llum d'un fanalet, Mots emblocats, Planeta Clàudia, El llibre de la vida, Xarel_10, Filant prim, Personal i transferible, Blog de l'Assumpta, De res, massa, Roc Sang, Nàufrag i obrer, Si dubto sóc, Des d'on neixen tots els somnis, Mortadel·la catalana, Sempre en surada,
.

Els que teniu fills, convindreu amb mi que no sempre les relacions són o han estat fàcils. Solen passar per quatre fases. La primera: Quant és infant: El pare és l’heroi, el pare tot ho sap, el pare tot ho arregla. La segona: Quan s’apropen a l’adolescència: El pare és un carrossa, no em sap tractar, em tiranitza. La tercera: Quan ha complert els divuit anys: És que no té punyetera idea de res. No l’aguanto. És més pesat que un sac de martells. Passo d’ell. La quarta: Quan ja ha tingut alguna entropessada: Potser que de vegades té raó, però és que sempre la vol tindre.
Fa uns dies vaig entrar al Facebook, per curiositat. Vaig conèixer tres o quatre persones i els vaig oferir relació d’amistat a través de la xarxa. Al cap d’uns dies rebo una petició d’amistat del meu fill gran, la qual cosa em va alegrar. Vaig a “perfil” i veig que a la fotografia surt amb un gran nas de pallasso. No em va sorprendre perquè sempre ha estat amic de la faràndula. Però la seua imatge m’ha creat un dubte: Això de l’amistat ho haurà dit seriosament?

Autor: Josep Cid

.

- Has vist això?
- No... vull dir, què, si he vist què?
- És l’home aquell.
- Qui? Aquell d’allà? I que?
- Pos, torna a estar aquí, al mateix lloc, i a la mateixa hora. Mira’l bé a la cara ...
- No ho sé ...
- Pos jo si, quan li vaig veure per primer cop, vaig al·lucinar, ja t’ho vaig dir. Cosa de fa tres setmanes. I ara tornem-hi!
- No ho sé ... no em vaig fixar, suposo. No sé com te’n pots recordar tu tampoc, si dius que va ser fa tres setmanes.
- Com em puc recordar? Que dius! No li has mirat bé. No és cada cop que veus una cosa així a Tortosa, diria jo!
- Ara que ho dius ...
- Mira, ens ha mirat! S’ha girat dos cops i ens ha mirat! I si li demanem ...
- Vinga, ja s’ha anat, ja pots passar, que al final farem tard.
- Encara no m’ho crec ... veure a l’autor de “A la barana dels teus dits” passejant com si no res – i per segona vegada!

Autor: Brian Cutts

.

El professor

N’estava fart de l’apatia que últimament s’havia apoderat dels seus alumnes. Tot els hi era indiferent, no havien demostrat interès ni per la visita a la ràdio del dia anterior.
Aquell matí mentre esmorzava ho va decidir: els faria sortir de la latència letàrgica encara que el seu renom se’n veiés ressentit!
Així que després de vestir-se com cada dia: pantalons, camisa, corbata i americana, es va posar el nas de pallasso del seu fill (coses de l’ofici). I després de portar-lo posat tot el camí fins a l’escola, gairebé tres quarts d’hora, ja ni se’n recordava que el portava!
Va entrar a la classe com tots els dies, decidit.
-Bon dia nois! desperteu del sopor i obriu el llibre de matemàtiques per la pàgina 472!
Tots van esclafir a riure però ell, completament aliè a qualsevol possible disbauxa, continuava sent l’estricte professor de sempre.
-Professor! Porta un nas de pallasso!
-Me’n hagués adonat; i ara senyors meus podem continuar? Sr. Martínez surti si us plau a la pissarra a resoldre el problema 14!

La seva veu no donava dubte: tots mutis i a la feina, indiscutiblement avui no estava de bones. És clar que, per aconseguir no riure s’havien de concentrar més, no?

Autora: Mari Brufi

.