Pàgines

15 de març 2009

Una dona incòmoda, de Montse Banegas

Primer llibre d'aquesta escriptora de Flix, del qual havia tingut bones referències i que no m'ha decebut. La novel·la narra en primera persona el trànsit de l'adolescència a la primera maduresa d'una jove brillant, excèntrica, adicta al tabac i els llibres, solitària i insegura. Aquesta combinació fa que tan sols es trobi a gust dins de la petxina on s'ha tancat, eludint els contactes amb l'exterior que no són imprescindibles. La falta de comunicació amb els pares, i amb la resta del món en general, circulen per totes les pàgines. L'amor, a la seva petxina, no hi pot sobreviure gaire temps.
Però malgrat tots els esforços per amagar-se del món, aquest sempre et casa ferides.
Le sessions de psicoteràpia no tenen pèrdua, com tampoc les reflexions que manté, ajudada pel suport d'un gos de porcellana.
Us deixo amb alguns fragmens per tal de conèixer millor aquest personatge:
"Deixar la iniciativa en mans dels altres és la manera més còmoda d'actuar; si després sortia malament no tindria res a retreure'm. Així és com funciona el meu recargolat cervell."
"Alguna cosa sòlida, calenta i emmetzinada, com el plàstic fos, m'anava omplint per dins."
"Em vaig passar el viatge dibuixant cercles al vidre de la finestreta, mil dos-cents quatre, encara me'n recordo."
"La idea de ser previsible em resulta insuportable."

6 comentaris:

  1. El tinc ja a la llista de pendents des de que vaig vore l'entrevista a

    L'hora del lector

    ResponElimina
  2. "amarar-se del mon"...és un dels esports que m'agraden de més.
    Per això gràcies per fer-me coneixer aquest llibre.

    ResponElimina
  3. Me'l han recomanat molt aquest llibre i ara, després d'aquest post, encara tenc més ganes de llegir-lo :)

    ResponElimina
  4. molt recomanable. a mi m’agrada especialment la crítica despietada del món universitari (per tot allò que té de real: "velles glòries aferrades a la poltrona", "fira de vanitats") i de la Bcn plena d’individus "gafapasta" i "fashion victims" que a poc a poc han anat acabant amb el seu encant senzill. molt recomanable, ben escrit i ple d’ironies d’aquestes q tant m’agraden. el llibre enganxa, literalment. A més, penso q són dos valors afegits q el llibre està escrit per una dona i ebrenca.

    ResponElimina