Aquesta és la proporció de pàgines que un diari local dedica als esports i a la cultura. 18 a 1; una autèntica golejada. I aproximadament, la proporció és similar a tots els mitjans.Això em recorda una vella idea que tinc, entre genial i patètica: fundar un equip de futbol d'escriptors/es (Literats ebrencs, FC, per exemple) i apuntar-nos a la tercera regional. D'aquesta manera, com a mínim, apareixeríem amb regularitat als diaris, encara que només sigui a l'alineació i, de tant en tant, amb un foto de primer pla, juntament amb el davanter del Catalònia.
Ja m'imagino les cròniques dels partits:
"El Literats FC encaixa una nova golejada, aquest cop contra el Roquetenc, i ja en van 10 aquesta temporada. Josep Igual, el porter fitxat al mercat d'hivern, ha encaixat amb ironia els 12 gols, mentre que l'extrem esquerra, Andreu Carranza, ha fallat l'única ocasió de gol en un descuit de la defensa rival. Malgrat tot, l'entrenador Gerard Vergés ha destacat que els seus jugadors han llegit bé la tàctica i s'han esforçat al màxim."
.
De vegades val més riure que posar-se a plorar.
Vaja equip!! És clar que el president és un deixat!! Val més riure.....
ResponEliminaDiuen els mitjans que això és el que demanda la gent. Jo sempre dic que això no és veritat; els mitjans marquen l'agenda, i la resta ballem al sò de la música que ells toquen.
ResponEliminaTé tela, la cosa del periodisme...
Els periodistes poden dir que ells escriuen i que som nosaltres que no veiem l'esforç poetic que fan. Marranades.Anton.
ResponEliminasi es funda, em faig soci.
ResponEliminaÉs una idea molt bona, potser els mitjans de comunicació es farien ressò i tot.
ResponEliminaJa ho feien els romans fa un munt d'anys per tenir el poble tranquil•let, res millor que el coliseu i quatres gladiadors... i fora tots els problemes.
Però vigila, no sigui que tingui èxit la idea i et truquin del diario de Patricia del que està pasando.
Salut.
Crec que tinc la solució: Els escriptor s'han de fer cronistes esportius. Us imagineu la poesia que hi pot haver en el relat d'un partit: "Sota un cel blavíssim, els vintidós déus gloriosos deixaven les petjades eternes sobre la catifa maragda del santuari blaugrana on cent mil ànimes deleroses arribaven al clímax corejant un gol subtil del Superdéu, Messi.
ResponEliminaI els blaus que tindrieu també serien seriosos.
ResponEliminaExcel·lent Xaruga!
ResponEliminaIdea genial, això de l'equip d'escriptors. Per una altra banda penso que la feina dels que treballem amb les lletres és silenciosa, retirada, discreta... fins que de tant en tant presentem el nostre treball...
ResponEliminaSi t'he de dir la veritat, jo no hi aniria cada diumenge a jugar amb aquest hipotètic equip, això del futbol és molt sorollós i tinc altres tasques més dolces que fer.
... De tota manera no hi havia caigut amb aquesta diferència de 18 a 1: exagerat, trist, indicador de quelcom que no va bé...
salutacions cordials
un post sublim, d'aquells per emmarcar!
ResponElimina:D
Uhmmm..., en Jesús es queixa... (i no dic jo que sense raó...) Això no passa gaire sovint i potser seria convenient. :)
ResponEliminaAlguna vegada he fet un recompte semblant, però comparant l'espai dedicat a esports i ciència. Encara sol sortir pitjor parada que la cultura. (Parlo com si la ciència no fos cultura, no pas per convicció, sinó perquè NO se la sol considerar com a tal.) A més, hi ha diaris que tenen un espai dedicat a cultura, mentre que la majoria no en tenen cap dedicat a ciència i tecnologia; solen encabir aquestes àrees del coneixement en "societat" o algun apartat similar. Hi ha diaris que mantenen suplements de cultura (L'Avui, La Vanguardia, per exemple), mentre que han eliminat els de ciència (La Vanguardia havia arribat a tenir-ne dos: un de ciència i tecnologia en general i un altre específic de medicina).
ResponEliminaNo sé si algú ha caculat l'espai que els telenotícies de TV3 dediquen a l'esport, però potser encara seria pitjor el resultat.