el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
03 d’abril 2009
Microcontes: Infructuós intent
.
“M’estimes?”, va preguntar-li al botxí en un infructuós i desesperat intent de commoure’l.
En escoltar-lo fer aquella pregunta, el botxí deixà l'espasa amb què havia de tallar-li el coll, l'usà per acabar amb la vida d'aquell jutge que, per enveja, havia condemnat a mort el nostre protagonista i tots dos, botxí i gairebé víctima, fugiren per sempre més d'aquell món de mones.
No em timis, li devia contesta, que he d'estr per la feina.Anton
ResponEliminaAhir no podia entrar, no sé el perque.
Molt micro , però dona molt per pensar , quin moment mes llarg.
ResponEliminaBé, per intentar-ho no hi podia perdre res, oi? Però és que seria demanar massa que el botxí li digués que sí.
ResponEliminaI si li digués que sí, voldria dir això que deixaria de fer la "seva feina"?
ResponElimina(Feina que, dit de pas, desitjo que estigui en vies d'extinció. Si estigués extingida voldria dir que vivim en un món millor.)
Es que de vegades tens unes coses...
ResponEliminaApa, Jesús que em fas posar la pell de gallina...
ResponEliminaMai no podria dir que sí i fer aquesta feina, em sembla! Quina feina més bèstia!
Apa, Jesús que em fas posar la pell de gallina...
ResponEliminaMai no podria dir que sí i fer aquesta feina, em sembla! Quina feina més bèstia!
Apa, Jesús que em fas posar la pell de gallina...
ResponEliminaMai no podria dir que sí i fer aquesta feina, em sembla! Quina feina més bèstia!
Apa, Jesús que em fas posar la pell de gallina...
ResponEliminaMai no podria dir que sí i fer aquesta feina, em sembla! Quina feina més bèstia!
En escoltar-lo fer aquella pregunta, el botxí deixà l'espasa amb què havia de tallar-li el coll, l'usà per acabar amb la vida d'aquell jutge que, per enveja, havia condemnat a mort el nostre protagonista i tots dos, botxí i gairebé víctima, fugiren per sempre més d'aquell món de mones.
ResponEliminaÉs cap de setmana i volem bon rollo! :-)
Encara cuegen els microrrelats de terror de l'hespèria?
ResponEliminaQuin suc, noi!
;-)
i es va estovar??
ResponEliminaM'agrada el final d'en Ferran jejeje
ResponEliminaBufa... intent desesperat. Fa pensar i fa cosa! Bon relat :)
ResponElimina