el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
11 d’abril 2009
Tio Canya, d'Al Tall
Una cançó que, desgraciadament, no passa de moda, ans al contrari: Tio Canya, d'Al Tall:
Ja ho pots ben dir, que la situació s'allargassa amb el temps més que no calia. Mentrestant, els valencians no sé què collons fem ni fins a quan aguantarem. Acabaran posant-nos en una reserva apatxe. Aquests espaNols crien tènies i mai no en tenen prou. Salutacions des del sud. Salut i Terra.
no la coneixia, pero com diuen...*real como la vida misma*
ResponEliminabon dia , jesus
Ja ho pots ben dir, que la situació s'allargassa amb el temps més que no calia. Mentrestant, els valencians no sé què collons fem ni fins a quan aguantarem. Acabaran posant-nos en una reserva apatxe. Aquests espaNols crien tènies i mai no en tenen prou.
ResponEliminaSalutacions des del sud.
Salut i Terra.
M'agradavem molt Al Tall, els anava a veure sempre que tenia ocasió, com ara els meus fills els agrada Obrint pas...
ResponEliminaa mi també m'agrada aquesta cançó
ResponEliminaQuina canya m'agrada.
ResponEliminaJo ja la coneixia però no l'havia sentit tota sencera.
ResponEliminaUn himne pels valencians... I tan vigent el crit reivindicatiu avui com fa més de 40 anys!!
ResponEliminaDes del PV una forta abraçada!!