el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
16 de maig 2009
Acordió a la barana
Rosalita m'envia aquesta foto a una barana de Canàs (Astúries).
Vosaltres heu d'imaginar la música i l'olor dels geranis.
mmmmm ja els oloro, i sento la música, espero que estiguis bé maco, disculpes per no visar-te, últimament no visito a ningú, però sempre us recordo, un petonas.
Aii, quins bons records! La barana és al costat del port de Candás, i l'home tocava de meravella... em vaig quedar una estona escoltant-lo i em va dedicar la cançó que tocava en aquell moment. Què bonic és Astúries! Una abraçada Jesús M!
El record, a mi, em va per la línia materna: mon avi tocava l'acordió, i aquesta foto m'ha transportar, en dècimes de segon, al un Ferran petit amb la boca oberta, per la música i l'anar i venir de l'instrument, que l'avi Josep tocava.
M'ho imagino i em relaxa!
ResponEliminaM'ha fet recordar al avi Valenti que també toca l'acordio.
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=gqfK7YgAAbM&feature=channel_page
mmmmm ja els oloro, i sento la música, espero que estiguis bé maco, disculpes per no visar-te, últimament no visito a ningú, però sempre us recordo, un petonas.
ResponEliminaJa en sento l'olor...ja m'arriba ja.
ResponEliminaSento la música, l'olor i la primavera!
ResponEliminaQue boniques les balconades obertes i respirar!
Bon cap de setmana J.Mª
Aii, quins bons records! La barana és al costat del port de Candás, i l'home tocava de meravella... em vaig quedar una estona escoltant-lo i em va dedicar la cançó que tocava en aquell moment. Què bonic és Astúries!
ResponEliminaUna abraçada Jesús M!
El record, a mi, em va per la línia materna: mon avi tocava l'acordió, i aquesta foto m'ha transportar, en dècimes de segon, al un Ferran petit amb la boca oberta, per la música i l'anar i venir de l'instrument, que l'avi Josep tocava.
ResponEliminaUna meravella!
ResponElimina