el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
El niu sempre s'enyora.
ResponEliminaDiria que sí que l'enyora...
ResponEliminaQuin dibuix més bonic! Jesús ets un artista! I segurament que sí que s'enyora, el niu, a vegade s encara que no ens ho sembli.
ResponEliminaAl mon hi ha mil nius....uns braços amorosos son un bon niu :)les bones coses sempre s'anyoren
ResponEliminaEl niu...
ResponEliminaQuin niu? Anton
ResponEliminaÉs possible, però no en aparença.
ResponEliminaSi comencem a treure capes, al final, la última, també tremola. I si no, és que no té sentiments!
ResponEliminaCrec que sempre s'enyora una mica!
ResponEliminaSí que l'enyora, sí. Pot ser que aquesta tremolor sigui imperceptible, però constant.
ResponElimina