Pàgines

▼

05 de maig 2009

La companyia d'unes mans


Quan el significat de les paraules és incomprensible encara, queda el tacte de la veu i el llenguatge de les mans.
.
at

19 comentaris:

  1. Striper5 de maig del 2009, a les 13:32

    El tacte, la seguretat i a mes es reciproc.

    ResponElimina
  2. Mortadel.la5 de maig del 2009, a les 13:54

    Quin post i quina imatge més dolça...

    ResponElimina
  3. Kudifamily5 de maig del 2009, a les 13:59

    Esteu vivint moments i sensacions inoblidables, que es quedaran marcades a la vostra pell i la vostra memòria.
    Gaudiu-los amb força!

    ResponElimina
  4. Thera5 de maig del 2009, a les 14:45

    Per a mi aquest moments són la Felicitat en la seva essència més pura... i quant podem dir amb una carícia i quant rebem amb una mirada

    ResponElimina
  5. Rita5 de maig del 2009, a les 15:07

    Quina meravella de post... Dolç, dolç...

    Gaudiu-ne molt d'aquests moments de felicitat!

    ResponElimina
  6. Sandra D.Roig5 de maig del 2009, a les 15:18

    les mans son la tendresa en estat pur, i aquesta forma que te el marc d'aferrar-se es un instint primari, que t'acompanyará per sempre.

    ResponElimina
  7. Anònim5 de maig del 2009, a les 15:57

    el tacto lo da y lo transmite todo

    ResponElimina
  8. Anònim5 de maig del 2009, a les 16:29

    LO MILLOR D'AQUESTA VIDA,AIXO ES LO QUE ESTEU VIVINT. PERO AMB EL PAS DEL TEMPS, NO OLVIDEU EL PODER CURATIU DEL TACTA.
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  9. rhanya25 de maig del 2009, a les 16:55

    Que boniques... Que bonic.

    ResponElimina
  10. Assumpta5 de maig del 2009, a les 19:33

    Quina meravella... moltíssimes gràcies per compartir-ho :-))

    ResponElimina
  11. Frannia5 de maig del 2009, a les 19:36

    Preciosa imatge!

    ResponElimina
  12. RaT5 de maig del 2009, a les 21:57

    el tacte? sentit bàsic... unes imatges que fan sentir, Jesus. Felicitats!

    ResponElimina
  13. Ferran Porta5 de maig del 2009, a les 22:29

    Súper boniques les fotos, Jesús!

    ResponElimina
  14. kweilan6 de maig del 2009, a les 0:07

    Quins moments...després es recorden sempre. Enhorabona que encara no t'ho havia dit!

    ResponElimina
  15. aigua6 de maig del 2009, a les 10:52

    Aquestes imatges son poesia pura :)

    ResponElimina
  16. bajoqueta6 de maig del 2009, a les 11:31

    Ai que crec que estes mans les vorem créixer a esta blog :)

    ResponElimina
  17. jomateixa6 de maig del 2009, a les 12:30

    És precios, hauriem de poder guardar amb les fotos les sensacions per reviureles quan ja es fan grans...

    ResponElimina
  18. Gabriel7 de maig del 2009, a les 21:58

    Diuen que vivim en una època que ens toquem poc. La tendresa, el tacte, unes mans, recuperar els silencis...
    Un bon senyal diu més que les paraules. Bonic post!

    ResponElimina
  19. Admin31 d’agost del 2009, a les 17:13

    Molt bon post. Molt bona frase.

    ResponElimina