Com diu Susana Antolí al pròleg del llibre, "els lligams entre el Port i Vicent són un enigma que ningú de natres pot arribar a endevinar".
La bellesa del Port captiva a Vicent Pellicer des de fa molts anys, i ell ens ha transmès aquest amor en cadascun dels seus llibres (narracions, guies, fotografies...) i també des del seu blog Aprenent de natura.
Port endins és un recull de tres relats breus, estructurat en dues parts molt definides. A la primera, Vicent Pellicer ens narra dues històries amb personatges tel·lúrics, arrelats a la natura que els envolta i que Vicent ens dibuixa amb paraules poètiques (sons, plantes, ocells, ànima). Però el realisme d'alguns personatges d'aquestes dues històries no està exempt de la maldat humana que, no ho oblidem, també ens caracteritza. Vicent això ho té en compte, perquè coneix la Natura en totes les seves vessants i malgrat tot, o precisament per això, l'estima.
Al tercer relat, l'autor viatge a un món oníric, de personatges fantàstics, a un Port on han desaparegut els ocells, però, com diu el Vicent "si desitges qualsevol cosa amb el cor honest, l'univers esdevé el teu aliat per aconseguir-ho."
Prec nota s'aquest llibre.
ResponEliminaTinc els altres dos i són realment magnífics, crec que ningú més coneix Los Ports com Vicent, amb una visió tant especial.
ResponEliminaApuntat! I, sobretot, em quedo amb la última frase del teu post! Màgica i real al mateix temps!
ResponEliminaLa generositat és una virtut que no hi abunda gaire, en aquests temps que corren, però el bon amic Jesús en té l'ànima ben plena!
ResponEliminaGràcies, Jesús!