El vertigen del trapezista a les Borges del Camp

El vertigen del trapezista continua viatjant pel nostre país. El passat divendres va fer cap a Les Borges del Camp per a inaugurar les activitats del Grup de Lectura de l'Escola Rocabruna.

Potser em direu pesat, però no em canso de repetir l'enriquidores i estimulants que són aquesta mena d'activitats: compartir sensacions amb lectors i lectores, escoltar les seves interpretacions, descobrir tot allò que els ha agradat i desagradat, teixir entre tots una xarxa d'amants de la literatura.

Aquesta trobada ha estat com una manera de tancar un cercle, ja que el títol del llibre es va començar a idear a pocs metres d'on aquest divendres m'ha vingut a buscar l'Òscar (el primer a la dreta), el dia que ens vam conèixer personalment.

Durant la trobada em van obsequiar amb la següent lectura d'un fragment de Neu, de Maxence Fermine (i posteriorment, amb el llibre sencer):

“En realitat, el poeta, l’autèntic poeta, posseeix l’art del funambulisme. Escriure significa avançar paraula rere paraula per un fil de bellesa, el fil d’un poema, d’una obra, d’una història estampada en un paper de seda. Escriure significa avançar pas a pas, pàgina rere pàgina, pel camí del llibre. El més difícil no és elevar-se del terra i mantenir-se en equilibri, ajudat pel balancí de la ploma, sobre el fil del llenguatge. Tampoc significa caminar cap endavant per una línia contínua interrompuda per vertígens tan furtius com la caiguda d’una coma o l’obstacle d’un punt. No, el més difícil, per al poeta, és romandre constantment en aquest fil de l’escriptura, viure cada moment de la seva vida a l’alçada del somni, no baixar mai, nio tan sols un instant, de la corda de la seva imaginació. En realitat, el més difícil és convertir-se en funàmbul de la paraula”