"Quan el temps passa, es torna un tirà que deixa enrere, sense cap mena de remordiments, sorolls, olors i gustos que ja no tornen, i que només resten guardats, amb data de caducitat, al fons de la memòria. Si ja teniu una edat, tots sabeu de quina mena de records parlo: d’aquella marca de refresc que no es fabrica, amb un gust difícil de precisar; de l’olor que feia l’entrada de ca la padrina; de l’esmolet quan arribava en moto al carrer fent sonar la mola per atraure les veïnes, que baixaven carregades de gavinets que no tallen."
.
Fragment del conte "Matar l'enyorament", inclòs al recull El vertigen del trapezista, i que serà un dels que formaran part de l'espectacle "Terra de mar i baldana, de La maleta portàtil, que es podrà veure aquest diumenge a la 6a Fira del llibre ebrenc.
potser tindre que pensar en tornar-ho a llegir.
ResponEliminaEncara al meu poble arriba l'esmolet amb la moto, i l'home de l'arrop i tallaetes i el de les taronges... Encara van cridant pels carrers i les dones ixen de casa. Però sóc jo la que no està allà.
ResponEliminaOstres... matar l’enyorament! Això és una cosa que no he aconseguit fer mai, matar-lo.
ResponEliminaEl fragment és molt bonic...
"Matar l'enyorament", no sé si deu ser alguna cosa semblant a deixar perdre tota la Memòria...;)
ResponEliminaJo no me'n surto, de matar l'enyorament...
ResponEliminaM'encanta el títol i la fotografia.... és una combinació de "les meves".... Jo també recordo l'esmolet, i el seu xiulet.... Bon bloc, m'el quedo pe repasar-lo... Salutacions cordials, i les gràcies per passar pel "meu raconet"....
ResponEliminaEl fragment és molt bonic però a vegades costa de no trobar a faltar aquestes petites coses.
ResponEliminaTens rellotges teus al bloc Tictac
Salut!
Gaia
Les crides que es feien a La Fuliola...
ResponElimina...l'olor del sabo fet amb oli i escames de sosa ...
:) curiós, precisament avui m'he atrevit a escriure quatre paraules per participar en el tema que vas proposar, i veig que el teu post és de records...
ResponEliminabé maco, he fet lo que he pogut, però t'asseguro que surt de dins, un
peto
http://elmeumon-luluji.blogspot.com/2009/06/la-barana-dels-teus-dits.html
Un gran fragment de veritat! :)
ResponElimina