el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
30 de juny 2009
En el darrer instant, commocionada per l'impacte a l'aigua
En el darrer instant, commocionada per l'impacte a l'aigua, la gota enyora l'emoció del caure i, en un esforç sublim, intenta inútilment tornar a ser pluja.
és forç comú això de voler ser el que ja no som.
ResponEliminaSembla talment com si es volguès escapar de l'aigua en aquesta foto, com si vulguès volar.
ResponEliminaAbans de fer un gran primer pas, sempre tendim a voler tornar enrere. (abans de saltar del trampolí, per exemple)
La gota m'ha recordat aquells que volen pujar molts cops seguits a certes atraccions emocionants.
ResponEliminaQue bonic!
ResponEliminaI potser va acabar sen bombolla.
ResponEliminaQue bonic....
ResponEliminaArriba un moment en que ja no hi ha marxa enrere, els canvis són bons!