Infecció va ser el segon recull de contes de Sergi Pàmies, editat per primera vegada el 1987. Consta de 13 relats on els fans d'aquest escriptor podem gaudir del seu estil, aparentment fred i distant, però que s'endinsa com el bisturí d'un cirurgià en l'ànima humana i ens presenta les seves contradiccions, temors i anhels.Entre els personatges trobem un escriptor a qui només li surten dibuixos, amb molt d'èxit, per cert, però que no li compensen la seva frustració d'escriptor; un nyu que fa presència en un bar amb aparent normalitat; una planta que només creix ufanosa quan escolta mentides i a qui les veritats deprimeixen; un home que aconsegueix l'atracció irresistible de les rosses gràcies a una colònia; un concursant de televisió expert en rècords guiness...
Sovint, els personatges pateixen un gran buit interior, com es reflecteix en frases com "juga sol als escacs i canvia els llibres de prestatge: per passar l'estona".
Una altra frase que he trobat brillant ens mostra el pas implacable del temps: "L'agulla del ssegons retalla el temps a rodanxes, com una guillotina."
saps que no he llegit mai res d'en Pàmies?
ResponEliminaDeric: m'has guanyat jeje.
ResponEliminaJo si que he llegit tots els llibres seus, però l'últim, el de la llimona, no em va agradar quasi. Aquest el recordo amb un somriure, Sergi Pàmies és punyetero amb les seues històries, i crec que sap trobar la manera de foter-se'n de tot i al mateix temps posar-li una part de tristesa justa.
Doncs jo, no més he llegit el de la llimona, i en general em va agradar. Sempre hi ha contes que t'arriben més que altres, però.
ResponEliminaHauré de llegir "Infecció"!
I segur que malgrat el titol no cal vacuna.
ResponEliminaés un escriptor que no m'acaba de fer el pes... Què hi farem, ha d'haver-hi gustos per tot.
ResponEliminaA mi en Sergi Pàmies també m'agrada! He llegit L'últim llibre de..., La gran novel·la sobre Barcelona, i el Si menges una llimona... però el d'avui encara no! tot serà posar-m'hi!
ResponElimina