el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
26 de juny 2009
Què és la vida?
Què és la vida? Una novel·la o un recull de contes?
Ma mare, al cel sia, sempre deia que la vida era una vall de llàgrimes! També deia que era tot un seguit de contes molt curtets, alguns dels quals mai els acabaríem de llegir.
un retall de cada frase poètica, amb un regust dolç i salat alhora, on en cada partícula d'aquest, també hi participi un padalar amarg i àcid. I sobretot, amb molta lletra que ens guií fent camins.
Jo crec que un llibre en blanc que vas escribint amb el pas del temps (bé mentres passes) i que s'acaba quan ja saps escriure. Per tant s'assemblaria més a una novel·la.
La vida és una actuació de polipoesia admesa per la moral social. Som una colla de bojos amb una normativa baix del braç.
A veure si un dia d'aquests ens fem un nou estatut i variem totes les nostres collonades, que al final tants diners, tanta política i tanta llei... cansa una miqueta!
Doncs m'has deixat fora de joc... però després de pensar-m'ho una mica jo diria que la vida s'assembla més a un recull de contes. Podríem dir que la novel·la és només una història que comença i acaba, de totes maneres les nostres vides estan formades per un conjunt de petites històries diàries, per hores, per minuts... a voltes viscudes en segons. M'atrau més la idea de tenir molts contes, que tinguin aquest finals punyents, que et fan saltar de la cadira i pensar que havien tingut l'extensió perfecte: massa curta que en volem més i tampoc massa llarga que ens en cansaríem.
Depèn, no dels anys, sinó del tipus de vida. Algunes vides són com una novel·la, d'altres, la majoria, no passen d'un haikú mal engiponat, però és així i ja està bé :)
Un recull de micro-relats.
ResponEliminaDe vegades un culebró venezolà!!! Je, je,... ;)
ResponEliminaJo m'apunto al recull de contes... no pas micro-relats, sinó contes ben contats.<<<<<<<<<<<<<<
ResponEliminaMa mare, al cel sia, sempre deia que la vida era una vall de llàgrimes! També deia que era tot un seguit de contes molt curtets, alguns dels quals mai els acabaríem de llegir.
ResponEliminaUna novel·la amb moltes "tècniques narratives" emprades.
ResponEliminaUna enciclopèdia incompleta.
ResponEliminaLa vida és poesia.
ResponEliminales paraules de la novel·la, del recull de contes, del culebró veneçolà o de la enciclopèdia. Cada paraula un vida.
ResponEliminaNo sé la resposta, però seria divertit que fos un diccionari de desdefinicions, oi?
ResponEliminaVinga, bon cap de setmana!
SU
Un poema, per la claredat i la incomprensió a la vegada. També per la concentració però sobretot per les metàfores.
ResponEliminaUn recull de contes magistralment enllaçats
ResponEliminaun retall de cada frase poètica, amb un regust dolç i salat alhora, on en cada partícula d'aquest, també hi participi un padalar amarg i àcid. I sobretot, amb molta lletra que ens guií fent camins.
ResponEliminaJo crec que un llibre en blanc que vas escribint amb el pas del temps (bé mentres passes) i que s'acaba quan ja saps escriure. Per tant s'assemblaria més a una novel·la.
ResponEliminaJo sempre hes estat més de contes!
ResponEliminaLa vida és una actuació de polipoesia admesa per la moral social. Som una colla de bojos amb una normativa baix del braç.
ResponEliminaA veure si un dia d'aquests ens fem un nou estatut i variem totes les nostres collonades, que al final tants diners, tanta política i tanta llei... cansa una miqueta!
Novel·la, novel·la! (Ho sento, sóc molt partidari dels relats llargs...)
ResponElimina-Un frenesí!, com diria en Calderón de la Barca :)
ResponEliminaUn recull de contes... molts, de vegades, sense sentit...
ResponEliminaDoncs m'has deixat fora de joc... però després de pensar-m'ho una mica jo diria que la vida s'assembla més a un recull de contes. Podríem dir que la novel·la és només una història que comença i acaba, de totes maneres les nostres vides estan formades per un conjunt de petites històries diàries, per hores, per minuts... a voltes viscudes en segons. M'atrau més la idea de tenir molts contes, que tinguin aquest finals punyents, que et fan saltar de la cadira i pensar que havien tingut l'extensió perfecte: massa curta que en volem més i tampoc massa llarga que ens en cansaríem.
ResponEliminaUn petó!
Depèn, no dels anys, sinó del tipus de vida. Algunes vides són com una novel·la, d'altres, la majoria, no passen d'un haikú mal engiponat, però és així i ja està bé :)
ResponEliminaPot ser les dues coses no?.
ResponEliminaDepén bastant dels instants...
Si la vida fos un llibre seria, evidentment, una biografia.
ResponEliminaJo diria que un recull de contes, de vegades curts i intensos, i de vegades llargs i avorrits, depen :)
ResponEliminaEm sembla que comença essent un assaig fins que esdevé unes memòries.
ResponEliminaAmb el temps he anat preferint aquests gèneres a la novel·la, ja que, com diu el tòpic, la realitat sempre supera la ficció.
Salut!
Jaume
Una gran novel·la farcida de contes.
ResponEliminaUna novel·la en la que entremig a vegades s'hi mesclen contes de terror, amor, amistat, frustració, etc :)
ResponElimina