el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Que d'afanys, alegries i tristeses no s'hauran fragat fusta enllà quan quan deixava que el carrer s'oferira a les petges dels passants i ella s'arrecera en clos tancat i ferm. Ben bé podria ser una metàfora de la nostra Pàtria (PPCC) i així ens estem quedant: sense clos ni afany. PS. Serà l'estiu que dóna desfici. Salut i Terra des del sud.
Así era la casa de mis abuelos paternos ,muy humilde con sus paredes de adobe y su techo de chapa,la puerta es casi igual por lo que me trajiste bellos recuerdos de cuando comiamos tallarines verdes en el patio bajo una enorme mora. Una foto muy preciosa Jesús! una abraçada
Humil però preciosa, no trobes?
ResponEliminaentranyable i suggeridora d'un passat que deixa petjades
ResponEliminaserà humil però, segur, molt més ferma que les conglomerades que ens deixem encolomar avui en dia.
ResponEliminaPodesim nosaltres haver vist tot el que ha vist ella............
ResponEliminaAquestes cases, que n'hi ha moltes al nostre territori, guarden un testimoni d'una altra època. El que les fa irresistiblement atractives.
ResponEliminaConviu silent però amb la saviesa ben aprofitada que li han donat els anys,
ResponEliminaQue d'afanys, alegries i tristeses no s'hauran fragat fusta enllà quan quan deixava que el carrer s'oferira a les petges dels passants i ella s'arrecera en clos tancat i ferm.
ResponEliminaBen bé podria ser una metàfora de la nostra Pàtria (PPCC) i així ens estem quedant: sense clos ni afany.
PS. Serà l'estiu que dóna desfici.
Salut i Terra des del sud.
Así era la casa de mis abuelos paternos ,muy humilde con sus paredes de adobe y su techo de chapa,la puerta es casi igual por lo que me trajiste bellos recuerdos de cuando comiamos tallarines verdes en el patio bajo una enorme mora.
ResponEliminaUna foto muy preciosa Jesús!
una abraçada
És una porta robusta. Ha aguantat el pas del temps. Si pogués parlar... qui sap quantes coses ha vist i sentit al seu voltant.
ResponEliminaSencill i preciós com sempre
ResponEliminaUn poema preciós!!!
ResponEliminaM'encanta el que has escrit i la porta :)
ResponElimina