el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
04 de juliol 2009
Mar i cel, de Dagoll Dagom
Un fragment de mar i cel, aquest esplèndid musical de Dagoll Dagom, en la seva versió de 1988.
Magnific, quina il·lusió que m'ha fet recordar-ho!! De fet és l'himne familiar de cada estiu, en el viatge cap a la platja, i això que els meus nanos (per una qüestió d'edat) no l'han vist mai, però se la saben de memòria!! Gràcies per un regal tant fabulós...com diu Bardo i l'Estel del Matí, la pell de gallina!! Que tinguis un gran cap de setmana!!
Sort que no la vas incloure en el Festival no Eurovisiu!!! Encara m'hauria costat més atribuir els punts. Crec que va ser el primer musical que vaig veure. Vaig sortir tan emocionaca que me'n vaig comprar el casset (qui el recorda, encara?) i me'n vaig aprendre totes les peces!!! UAU!
Jo vaig anar a veure-la farà ara dos o tres anys a València, però com que tenim uns governats tan desgraciats i cada vegada demunten més la catalanitat valenciana, ens va tocar veure-la en espanyol. Per tant, vaig veure Mar i Cielo perquè la passaren un parell de dies o tres en català i la resta en la lengua del imperio. Així i to, grandiós Guimerà i esplèndida la companyia. Un grandíssim espectacle. Salut i Terra des del sud.
Amb aquesta cançó amb vaig enamorar del món del Teatre. El vaig veure en la versió del 88 i en la del 2004.Quina nostàlgia! Aquest fragment és història del teatre català contemporani. Un gran moment i una gran companyia!
Quan la van tornar a fer al teatre en l'aniversari de Dagoll Dagom hi vaig anar perque tenia moltes ganes de veure-la en directe, però com tenia al cap la versió del 1988 doncs em vaig decepcionar una mica ja que per a mi tenia més força. De tota manera m'agrada molt!!!
Jesús, m'has donat una alegria en trobat aquest post. Una de les meves intimes amigues formava part de "Mar i cel", Teresa de la Torre (www.teresadelatorre.com). Fou tan emocionant! I el grumet, és l'Isabel, una altra amiga. Gràcies.
OOoooohhhh!!!!
ResponEliminade bon matí em fas posar la pell de gallina!
i aquesta no l'has posat al Festival??
M'agrada MoltMoltMolt, ToTs els actors, en especial Joan Crosas i Carlos Gramaje. quines veus!!!
Genial!! el vaig veure de joveneta en directe i.....(pell de gallina)
Ara m'he posat la web i escolto "pq he plorat" duo Saïd i Blanca ....és fantàstica!! XDDDDD ( pell de gallina. Estic tobeta, noi)
Quin Bon dia de Dissabte Jesús!!!!
Gràcies
l'Estel
Magnific, quina il·lusió que m'ha fet recordar-ho!!
ResponEliminaDe fet és l'himne familiar de cada estiu, en el viatge cap a la platja, i això que els meus nanos (per una qüestió d'edat) no l'han vist mai, però se la saben de memòria!!
Gràcies per un regal tant fabulós...com diu Bardo i l'Estel del Matí, la pell de gallina!!
Que tinguis un gran cap de setmana!!
Una obra genial que no vaig tenir la gran sort de vore.
ResponEliminaPorto la música de l'obra al mp3 i de tant en tant me la poso, dóna molt bon rotllo! :)
(...)El mar és com un desert d'aigua,
ResponEliminano té camins ni té senyals;
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent.
Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (...)
Senzillament m'encanta!!!!!
Sort que no la vas incloure en el Festival no Eurovisiu!!! Encara m'hauria costat més atribuir els punts.
ResponEliminaCrec que va ser el primer musical que vaig veure. Vaig sortir tan emocionaca que me'n vaig comprar el casset (qui el recorda, encara?) i me'n vaig aprendre totes les peces!!! UAU!
Ha estat un magnífic bany de nostalgia.
ResponEliminaGràcies.
Impresionant. No es pot dir res mes...
ResponEliminavaja! jo fa dies que estic també amb Mar i Cel, déu ser pels pirates que tinc al meu voltant!
ResponEliminaM'encanta! La veuria milers de vegades i no em cansaria
Jo vaig anar a veure-la farà ara dos o tres anys a València, però com que tenim uns governats tan desgraciats i cada vegada demunten més la catalanitat valenciana, ens va tocar veure-la en espanyol. Per tant, vaig veure Mar i Cielo perquè la passaren un parell de dies o tres en català i la resta en la lengua del imperio. Així i to, grandiós Guimerà i esplèndida la companyia. Un grandíssim espectacle.
ResponEliminaSalut i Terra des del sud.
Amb aquesta cançó amb vaig enamorar del món del Teatre. El vaig veure en la versió del 88 i en la del 2004.Quina nostàlgia! Aquest fragment és història del teatre català contemporani. Un gran moment i una gran companyia!
ResponEliminaohhhh! A mi també m'encanta. I també la poso al cotxe i cantem tots
ResponEliminaQuan la van tornar a fer al teatre en l'aniversari de Dagoll Dagom hi vaig anar perque tenia moltes ganes de veure-la en directe, però com tenia al cap la versió del 1988 doncs em vaig decepcionar una mica ja que per a mi tenia més força.
ResponEliminaDe tota manera m'agrada molt!!!
Jesús, m'has donat una alegria en trobat aquest post. Una de les meves intimes amigues formava part de "Mar i cel", Teresa de la Torre (www.teresadelatorre.com). Fou tan emocionant! I el grumet, és l'Isabel, una altra amiga. Gràcies.
ResponEliminaUn bon regalet per al dissabte.
ResponEliminaAquesta obra és maquíssima...
ResponEliminaUn espectacle mític. He llegit molt sobre ell, però no he tingut la sort de veure'l. Tan de bo el tornen a reposar.
ResponElimina