Als peus de la creu del Calvari s'estén tota Cornudella, les cases amb teules velles, els dos campanars de l'Església, el carrer Sant Isidre que endevinem. Davant, la serra del Montsant senyoreja el paisatge i els records; al fons, les Gritelles i Siurana tanquen una abraçada eterna.1986; deus anys després rememoren una imatge que ens sembla antiga, de colors tènues, de faldilles i pantalons curts, de dies intensos i futur llunyà.
2009; una ventada trenca la creu del Calvari. Repetir la imatge per tercer cop amb el mateix decorat sembla impossible. Tot canvia, nosaltres també; però quelcol d'immutable resta sota el pas dels anys.
Per a les meves Annes preferides.
quasevol creu o muntanya que porti el nom de calvari ja em fa suar només d'imaginar-la!
ResponEliminaMai res és etern, però és bonic pensar que alguna cosa sí que ho podria ser. Un post preciós.
ResponEliminaperò que consti que al 1996 també tocava.
ResponEliminaBons records i sembla els mateixos protagonistes, clar la creu...
ResponEliminaCALV(b) ARI , un alemà CALB... La màgia de les paraules o la màgia composta de les lletres? Anton.
Què bonic, Jesús!
ResponEliminaAquella ventada va fer molt mal. No fa massa temps, anant cap a la Mussara, abans de passar pels Castillejos, l'estesera de pins fa fredat de veure. Espero que, com a mínim, no s'hi cali foc.
Jo de tu faria la foto igual , i si et manca la creu , a cops de fotoshop s'arregla tot .
ResponEliminaNo hi he anat mai, però desprès d'aquesta descripció ja em sembla haver-la gaudit.
ResponEliminaMolres gràcies!