Pàgines

▼

06 de juliol 2009

Una metàfora de què?



Dos glogus atrapats al sostre són una bona metàfora. Però, de què?
at

22 comentaris:

  1. Clidice6 de juliol del 2009, a les 11:45

    de la bombolla immobiliària? que ha tingut un topall (en aquest cas immobiliari?). Ja callo, em falta sucre a les venes :P

    ResponElimina
  2. JJMiracle6 de juliol del 2009, a les 12:43

    Dels límits que posem a les coses?

    ResponElimina
  3. Gemma6 de juliol del 2009, a les 12:48

    Dels somnis? És un horitzó d'expectatives?

    ResponElimina
  4. Gemma6 de juliol del 2009, a les 12:54

    És el Viena de Tortosa? :D

    ResponElimina
  5. estrip6 de juliol del 2009, a les 13:26

    que és millor fer servir les portes si volen sortir a volar ben alt!

    ResponElimina
  6. Jesús M. Tibau6 de juliol del 2009, a les 13:33

    sí, Gemma

    ResponElimina
  7. Asimetrich6 de juliol del 2009, a les 13:55

    De la situació d'una nació sense estat propi?

    ResponElimina
  8. Assumpta6 de juliol del 2009, a les 14:25

    Jejeje jo també he pensat en el Viena :-))

    Clidice... genial lo de la bombolla immobiliaria :-))

    ResponElimina
  9. Sandra D.Roig6 de juliol del 2009, a les 16:11

    De la ingravidesa de la felicitat, topant amb les posibilitats de mantenir-la.
    uala! ja diu la meva mare, que soc un pel rareta.
    :)

    ResponElimina
  10. novesflors6 de juliol del 2009, a les 16:53

    Crec que parla de límits que ens posen o ens autoimposem. Segurament no som tan lliures com pensem.

    ResponElimina
  11. Rafel6 de juliol del 2009, a les 17:37

    El sostre és volta catalana.
    Sempre ens autoimposem límits individual i col·lectivament?

    ResponElimina
  12. Vicent Terol6 de juliol del 2009, a les 18:29

    Dues persones topetant amb els límits de la realitat, del propi cos.

    ResponElimina
  13. Marta6 de juliol del 2009, a les 19:18

    Dels impediments que hom troba quan es llença a volar alt per un lloc equivocat. D'alguna manera tots hem associat el topant i el volar alt. A més els globus són grocs, el color maleït del teatre, com un mal pronòstic, com frustració anunciada.

    ResponElimina
  14. Frannia6 de juliol del 2009, a les 20:08

    De la necessitat d'un sostre que aturi el nostre vol vertiginós?

    ResponElimina
  15. Elfreelang6 de juliol del 2009, a les 20:14

    Dos somnis topant amb la realitat?
    Molt bo això la bombolla immobiliària...ara hauríem de posar la imatge d'un globus desinflat?

    ResponElimina
  16. Angle6 de juliol del 2009, a les 20:32

    De dos amants que han volat lluires i ara han trobat un sostre per a compartir fins que el seu amor es deinfli.

    ResponElimina
  17. mar6 de juliol del 2009, a les 20:34

    per mi és la recerca del que hi pot haver més enllà...
    del no conformar-se... de la il·lusió del descobriment... i del creure en l'impossible...

    ResponElimina
  18. comunllum6 de juliol del 2009, a les 20:46

    Dos globus exactament iguals, al mateix sostre, però separats per una frontera... no es podràn ajuntar mai...

    ResponElimina
  19. rebaixes6 de juliol del 2009, a les 20:52

    Qui sap si quan sortiren de baix pensaven en un cel que ara és un topall que ja no els deixa seguir. Anton.

    ResponElimina
  20. Ignasi Revés6 de juliol del 2009, a les 21:44

    Els globus són l'Estatut. I el sostre, Zapatero.

    Efectivament.

    ResponElimina
  21. Joana6 de juliol del 2009, a les 23:38

    De les ganes que tenim d'escapar-nos de la realitat i volar...

    ResponElimina
  22. bajoqueta8 de juliol del 2009, a les 9:15

    Jo crec que qui els va deixar anar sabia que allí estarien millor. L'altre dia els vaig vore estos globos :)

    I mira m'agrada l'opció que planteja Clidice :)

    ResponElimina