"Però si guarda alguna cosa dels vells temps és aquesta rebel·lia poca-solta que no va enlloc, que el fa entrar per la porta de sortida als hospitals, o posar a l’inrevés les capses amb objectes fràgils, o no sacsar bé abans de prendre certes begudes. La seva dona ja el coneix, i sap que ha d’anar amb molt de tacte per fer-lo anar per on vol. Malgrat tot, no pot evitar que, de vegades, s’iniciï una discussió absurda per bestieses com ara la forma de parar la taula o, quan van de viatge, la ruta més bona per tornar a l’hotel. No suporta que li diguin com ha de pensar, ni en quin ordre ha de fer les coses. Per això, no cal que insisteixin, ell es mantindrà ferm: “Mediterráneo” no és la seva cançó preferida de Serrat, tot i que, de vegades, no pugui evitar taral·lejar-la sense adonar-se’n."
Fragment del conte "Fermesa" inclòs a El vertigen del trapezista.
No conec el llibre, vaig a dercarregar-me la demo. Pel que he llegit al fragment de Fermesa, supose que el tema tractat està relacionat amb la lluïta per la identitat personal d'un personatge que intenta compaginar la seua forma de ser amb la de la resta de persones amb les que conviu.
ResponEliminaEm sembla una temàtica molt interessant, m'atrau molt.
Quan el vaig llegir ja em va agradar molt :) Encara que al personatge li diries que fos més flexible.
ResponEliminaAra fa un any que me'l llegia... com passa el temps!
ResponElimina