el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Talment, un cop s'acava el desig s'apaivaguen les pretensions, i només pots de tant en tant, untar-te de sutge els dits recordant el que tenies. molt bo!. una abraçada.
El desig no és res més que foc: la flama que acaba en brassa i es converteix en cendra. Cal una gran fogata per a mantenir-lo viu. Almenys això crec jo.
Talment, un cop s'acava el desig s'apaivaguen les pretensions, i només pots de tant en tant, untar-te de sutge els dits recordant el que tenies.
ResponEliminamolt bo!.
una abraçada.
Aquesta imatge em fa pensar en el típic : no som de pedra
ResponEliminaEfímer( el desig)...però torna, per això el carmí resta esperant!
ResponEliminaEl desig no és res més que foc: la flama que acaba en brassa i es converteix en cendra. Cal una gran fogata per a mantenir-lo viu. Almenys això crec jo.
ResponEliminaOpino que es una descripció perfecta de la mort de l’esser humà
ResponEliminahem de mantenir viu el desig
ResponEliminadesig d'amor,
desig de viure,
desig de donar,
desig de compartir....
molt suggerent, m'encanta!!