Em fa alegria comprovar que A la barana dels teus dits continua inspirant més poemes, com aquest que Daniel Ferré va deixar en un comentari al meu blog. Moltes gràcies.
.
A la barana dels teus dits
hi romanc en moments contemplatius
de certesa noble i amb nobles esperits.
Què hi ha, món, a la teva barana?
On reposen els teus dits quan hi ha neguits?
Quanta estona esperaras una foto?
A la barana dels teus dits
hi trobo respostes gens retòriques,
que vull llegir en folis imprimits.
Aguaito com de fines són les dimensions,
fronteres dels teus dits arraulits,
que tot ho transformen, tot ho remenen.
A la barana dels teus dits
clisso l'instant en què la foto s'escapa
i consumeix aquells instants eixits.
Dotada de gran sensibilitat retòrica
la pregunta s'escapoleix dels acudits
i cerca, malenconiosa, el seu reflex.
A la barana dels teus dits
és on s'escau regar la ignorància
per fer néixer conceptes enardits.
Avui ja m'ha arribat la nota de correus! demà tindré el llibre a les mans... quina emoció!
ResponEliminaJa deus conèixer aquest poema de Teresa Bosch i el meu comentari (sense haver llegit encara el teu llibre).
ResponEliminaTan tard, i encara queden
finestres per obrir...
El cel és fosc;
només vull adormir-me
a la barana dels teus dits
BOSCH, Teresa
“La lectura és per a mi quelcom semblant a la barana dels balcons" (Núria Espert). Hom es fa gran, i no se li acaben els motius per viure, les possibilitats de conèixer. El cel, el món és fosc, però la veu poètica troba protecció en la “barana” metafòrica, perquè és allò que ens impedeix de caure, i al mateix temps ens obre al món; “dels teus dits” perquè una barana és una cosa tangible, de fet és mutu, amb l'altre, el contacte.
Ja he encarregat "El vertigen del trapezista", per fer-ne publicitat al meu bloc! També penso demanar que hi sigui a més biblioteques.