A poc a poc aniré desvetllant el misteri de la portada del proper llibre. Com veieu, uns colors molt vius, amb roig de passió i verd d'esperança, malgrat tot. La poma mossegada ens trasllada ràpidament a alguns dels contes més clàssics.
També, curiosament, a les dues portades dels meus llibres d'enguany hi apareixen mans.
intrigat en veure la portada sencera. la poma em fa pensar en la blancaneus pero segur que ens sorpren la portada.
ResponEliminawww.historiescurtes.ppcc.cat escriptor de relats breus
M'agrada moltissim!!.... Felicitats :)
ResponEliminaÉs tentador...
ResponEliminaJo també estic força intrigada...
ResponEliminaAlgú va recollir la poma que Eva va mossegar...(què us pensàveu, que es va quedar allà per terra?)
ResponEliminaMmmmm una poma mosegada.
ResponEliminaSospito que a la Carme li agradarà aquesta imatge!! :-))
ResponEliminaLes mans de la portada em recorden aquestos versos de Miquel Martí i Pol:
ResponEliminaSi parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.