Pàgines

▼

29 de setembre 2009

Sentiments i calaixos


Li agrada endeçar els sentiments en calaixos perfectes. No vol perdre ni un segon a l'hora de buscar emocions.

.
Foto extreta del blog d'Scorphoto.
at

14 comentaris:

  1. Jesús Párraga29 de setembre del 2009, a les 8:20

    Bon dia Jesús.
    No tinc res que comentar però com que m'alce del llit a les set i veig que sempre has deixat alguna cosa a la xarxa m'aprope a veure que n'hi ha.

    ResponElimina
  2. Rokins29 de setembre del 2009, a les 8:26

    ja, ja molt! ja m'agradaria que fos tan fàcil i controlable...

    ResponElimina
  3. Ferran Porta29 de setembre del 2009, a les 9:03

    Molt pràctic, sobretot si els calaixos no tenen fons per permetre les emocions moure's d'un a l'altre...

    Bon dia.

    ResponElimina
  4. Clidice29 de setembre del 2009, a les 9:46

    El sistema dels calaixos és molt pràctic :)

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas29 de setembre del 2009, a les 9:50

    Molt bo, Jesús. Crec que no hi ha ningú que d'una manera o altra no ho hagi intentat... això d'endreçar sentiment i emocions... però com diu el Ferran sovint els calaixos no tenen fons...

    ResponElimina
  6. Unknown29 de setembre del 2009, a les 10:16

    Gràcies Jesús, ja saps que les imatges són per compartir-les.

    Ja voldria jo, tenir endreçats i a ma, aquest caos de sentiments que es la vida.

    ResponElimina
  7. fanal blau29 de setembre del 2009, a les 10:31

    em sembla que es ben difícil, per no dir gairebé impossible...

    ResponElimina
  8. òscar29 de setembre del 2009, a les 11:48

    les emocions solen defugir quedar-se tancadetes.

    ResponElimina
  9. Deric29 de setembre del 2009, a les 15:11

    m'agrada molt el moble de la foto, lo de tancar els sentiments en calaixos per tenir-los ben ordenats, no

    ResponElimina
  10. Francesc Mompó29 de setembre del 2009, a les 15:12

    És realment bo!
    Salut i Terra

    ResponElimina
  11. Elisenda29 de setembre del 2009, a les 22:34

    (...) Però aquest vespre, asseguts l'un davant de l'altre, li he explicat que obrir-los un per un fins trobar aquella emoció també pot ser divertit.

    ResponElimina
  12. rosa roig29 de setembre del 2009, a les 23:41

    És la imatge que sempre recorde d'aquella bellíssima i ignarada novel·la, Crineres de foc.

    ResponElimina
  13. de la Virginia Fochs29 de setembre del 2009, a les 23:45

    feia temps que no llegia unes paraules que em quedessin tan gravades a la pell... m'ha semblat veure els meus, de calaixos

    ResponElimina
  14. bajoqueta30 de setembre del 2009, a les 21:45

    Tan de bo puguessem guardar alguns i no haver de treure'ls mai :)

    ResponElimina