Pàgines

▼

06 d’octubre 2009

Acabeu vosaltres el poema.


Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

.

Voleu acabar vosaltres la poesia?


at

26 comentaris:

  1. mar6 d’octubre del 2009, a les 8:58

    Ferides que no s'esborren
    recorden focs passats.
    No estic indemne,
    sóc sensible al dolor,
    i, malgrat tot, ...


    segueixo dempeus...
    travessant aquest desert
    que penetra a fons
    en aquest pou de vida...

    ResponElimina
  2. Txerra6 d’octubre del 2009, a les 8:59

    Res de gràcies, Jesús :)
    Felicitats per la teva feina... Encara recordo quan em vas escriure ja fa un parell d'anys.
    Un dia d'aquest en parlaré ;)
    Txerra

    ResponElimina
  3. Joana6 d’octubre del 2009, a les 9:22

    Ferides que no s'esborren
    recorden focs passats.
    No estic indemne,
    sóc sensible al dolor,
    i, malgrat tot, ...

    Necessito la vostra escalfor,
    tertúlies a la vora del foc,
    confidències i records...

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas6 d’octubre del 2009, a les 9:25

    vull inventar amb tu
    camins de llum de lluna
    que m'amanyaguin la pell
    i puguin vestir-la de festa.

    ResponElimina
  5. Salvador Colomer6 d’octubre del 2009, a les 9:36

    Ferides que no s'esborren
    recorden focs passats.
    No estic indemne,
    sóc sensible al dolor,
    i, malgrat tot, ...

    em continua afectant
    la pobresa d'aquest món.

    ResponElimina
  6. Isabel Barriel6 d’octubre del 2009, a les 9:54

    Ferides que no s'esborren
    recorden focs passats.
    No estic indemne,
    sóc sensible al dolor,
    i, malgrat tot,
    encenc fogueres,
    atio guspires,
    alço vols...

    ResponElimina
  7. Txerra6 d’octubre del 2009, a les 11:01

    Ferides que no s'esborren
    recorden focs passats.
    No estic indemne,
    sóc sensible al dolor,
    i, malgrat tot,
    ...
    penso en tu,
    en el teu remor,
    amb records de fogueres
    sempre enceses.

    (perdó... abans me'n he oblidat)

    ResponElimina
  8. Maria6 d’octubre del 2009, a les 12:48

    Ferides que no s'esborren
    recorden focs passats.
    No estic indemne,
    sóc sensible al dolor,
    i, malgrat tot, ...

    no em vull moure d'on sóc!

    ResponElimina
  9. rebaixes6 d’octubre del 2009, a les 12:53

    Ferides que no s'esborren
    recorden focs passats.
    No estic indemne,
    sóc sensible al dolor,
    i, malgrat tot, ....
    .................sola.
    retornaria baix al riu
    a ma mare, tendra bova,
    i al pinàs d'on vaig sortir
    retornant-li vida pobra,
    per que quant he vist aquí
    m'èsborrona, no em consola.
    Acabaré els meus dies
    amb l'abandó d'alegries.
    ............Anton.

    ResponElimina
  10. IiX6 d’octubre del 2009, a les 13:08

    Ferides que no s'esborren
    recorden focs passats.
    No estic indemne,
    sóc sensible al dolor,
    i, malgrat tot, ...


    et curo les ferides,
    i s'encèn el meu foc.
    Cuirasses de sentiments,
    dolors esmorteïts,
    i, malgrat tot,
    un t'estimo
    (amb regust amarg).

    Ig

    ResponElimina
  11. Mon6 d’octubre del 2009, a les 13:17

    Ferides que no s'esborren
    recorden focs passats.
    No estic indemne,
    sóc sensible al dolor,
    i, malgrat tot, ...

    Les fulles seques
    del meu calendari
    cauen com sempre
    a la tardor..

    ResponElimina
  12. xaruga6 d’octubre del 2009, a les 13:26

    Ferides que no s'esborren
    recorden focs passats
    No estic indemne al dolor,
    i, malgrat tot...

    Em recreo en els records
    i els alimento amb morbós plaer.
    Què em queda sinó?
    l'oblit pervers?
    adormir els sentiments i esdevenir marbre?... sisplau, no!
    Prefereixo atiar el foc fins cremar-hi la passió.

    ResponElimina
  13. Goculta6 d’octubre del 2009, a les 13:28

    Ferides que no s'esborren
    recorden focs passats.
    No estic indemne,
    sóc sensible al dolor,
    i, malgrat tot, ...
    t'acullo com sempre.

    ResponElimina
  14. rhanya26 d’octubre del 2009, a les 14:25

    Ferides que no s'esborren
    recorden focs passats.
    No estic indemne,
    sóc sensible al dolor,
    i, malgrat tot, ...

    segueixo al teu costat,
    amor.

    ResponElimina
  15. estrip6 d’octubre del 2009, a les 16:42

    i, malgrat tot, el corcs
    no s'han menjat l'amor.

    ResponElimina
  16. Helena Bonals6 d’octubre del 2009, a les 17:41

    Ferides que no s'esborren
    recorden focs passats.
    No estic indemne,
    sóc sensible al dolor,
    i, malgrat tot, ...

    l'anestèsia de la poesia
    em deslliura,
    em fa oblidar,
    i em redimeix.

    ResponElimina
  17. ...6 d’octubre del 2009, a les 18:24

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  18. Anònim6 d’octubre del 2009, a les 19:17

    Angela.

    Ferides que no s'esborren
    recorden focs passats.
    No estic indemne
    sóc sensible al dolor,
    i, malgrat tot,
    m'aiseco cada dia
    batallan amb el meu cor,
    dons anyore el teu
    sonriure
    en les nits vore el foc.
    On jugabem a estimar-
    nos
    Tot allo, tansols es
    un recor.

    ResponElimina
  19. Cèlia6 d’octubre del 2009, a les 19:47

    Ferides que no s'esborren
    recorden focs passats.
    No estic indemne,
    sóc sensible al dolor,
    i, malgrat tot, ...

    t'ofereixo la meva calma
    i el desig d'un bon descans,
    amb senzillesa,
    amb fermesa,
    sense el pas del temps.

    ResponElimina
  20. Jesús M. Tibau6 d’octubre del 2009, a les 20:11

    moltíssimes gràcie sa tots i a totes. Quan faig una proposta creativa sempre responeu generosament.

    ResponElimina
  21. El veí de dalt6 d’octubre del 2009, a les 20:29

    (...)
    i malgrat tot, avanço
    cap un incert destí
    de paisatges incandescents.

    ResponElimina
  22. Striper6 d’octubre del 2009, a les 20:40

    la lluita diària amb mi
    no te pausa, no te respir
    segur que tanta batalla ,
    tantes llàgrimes i nits..

    ResponElimina
  23. Rafel6 d’octubre del 2009, a les 21:27

    i, malgrat tot, ...

    Acullo el cansat i
    miro pel que no veu,
    escolto pel que no sent,
    torno a pintar el paisatge
    pel que em va fer néixer.

    ResponElimina
  24. Alexandre Moreno6 d’octubre del 2009, a les 23:14

    i malgrat tot,

    els meus ulls continuen sent
    els meus ulls, i els meus peus
    els meus peus; i continuo mirant-te
    encara que tu a mi no, i acostant-me
    tot i que tu a mi no, però clar

    jo sé qui sóc, i jo no sé qui ets tu,

    encara...

    i tu saps qui ets, i no saps qui sóc jo;

    ...encara.

    ResponElimina
  25. Unknown7 d’octubre del 2009, a les 5:28

    Ferides que no s'esborren
    recorden focs passats.
    No estic indemne,
    sóc sensible al dolor,
    i, malgrat tot, ...

    voldria sempre estar
    al teu costat,
    recordant tot allò
    que hem viscut,
    tot allò que hem passat,
    i especialment
    tot el que ens hem estimat.

    ResponElimina
  26. montse12 d’octubre del 2009, a les 9:48

    i, malgrat tot,necessito renovar-me,tot conservant la meva història, per poder ser qui sóc.

    ResponElimina