el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Fantàstica foto, no és estrany que t'inspiri. A mi sempre m'han fascinat les cases abandonades, les històries que amagen, les il·lusions, com tu dius, caigudes.
A mi també em fascinen les cases abandonades! M'agrada entrar en elles, fer-me una idea de com podien ser abans, per qui podia ser habitada.... La foto molt bona.
Jo ho diria diferent :-)
ResponEliminaQuan de la vida cau la il·lusió,
la casa es torna un refugi.
El que passa és que llavors no lligaria amb la fantàstica foto! :-)
Precisament he estat a punt d'escriure al bloc sobre aquesta casa de futur incert...
ResponEliminaGràcies per felicitar-me i igualment, felicitats pel teu premi, va ser un plaer compartir tertúlia ahir.
Pel que fa els videos també he trobat injust el fet que no sortissim tots...
quin "iuiu" fa, la casa! malgrat que la foto és preciosa! remet a un passat o a un futur incert...
ResponEliminaFantàstica foto, no és estrany que t'inspiri. A mi sempre m'han fascinat les cases abandonades, les històries que amagen, les il·lusions, com tu dius, caigudes.
ResponEliminauna façana extraordinària: fantasma o no.
ResponEliminaQUina imatge més espectacular!
ResponEliminaAvui sembla que m'has llegit el pensament...
ResponEliminaPerò la imatge és preciosa!
ResponEliminaA mi també em fascinen les cases abandonades! M'agrada entrar en elles, fer-me una idea de com podien ser abans, per qui podia ser habitada.... La foto molt bona.
ResponEliminaUna imatge vestida amb un vel de tristesa.
ResponEliminaNo hi ha res millor que trobar un refugi a la teva casa, però també eés cert que si perd la il·lusió...tot tomba.
ResponEliminaB7s
Una casa no és una llar.
ResponEliminaAleshores, i amb el temps, totes les cases acaben sent fantasmes...
ResponEliminam'agrada la frase :)
ResponEliminaUn peto maco