Sovint, quan es parla de ciberliteratura, es pensa en escriptors que pengen els seus escrits a la xarxa, en blogs de caràcter literari, etc, però va molt més enllà. Jo no n'entenc gaire, de ciberliteratura, ho confesso, però us en mostro només un parell d'exemples:
Mar puro
De l'amour
Molt interessant.
ResponEliminaEl ciber... no té límits ni fronteres.
Viola algún secret saber d'on ho has tret?
Gràcies, blocaire pencaire!
Que bonic, el del mar!
ResponEliminaa tu no t'atura ningú, eh? d'on treus l'energia, eh? eh? eh?
aquestes mostres que ens poses d'hipertext són la ciberliteratura real. Els textos que es penja a la Xarxa no són ciberliteratura, són literatura seqüencial normal en un medi cibernètic :)
ResponEliminaUna bona descoberta!
ResponEliminaEl del mar, predica...
ResponEliminal'altre respon? Una bona descoberta, soc una miqueta més sabedor gràcies a tu. Anton
jo no ho conexia una descoberta interesant.
ResponElimina