A l'altra banda del riu, de Roser Caño Valls

Des de que em vaig iniciar al món dels blogs, fa uns dos anys i mig, he visitat centenars de pàgines i he conegut un nombre igual de blocaires, la majoria virtualment, però amb un gran nombre he aconseguit trobar-me cara a cara, sempre amb gran satisfacció. Una de les blocaires que vaig seguir pràcticament des de l'inici és l'Arlequí, l'Antaviana de la Catosfera, la Roser Caño, i per això la tinc en molta estima. Ara em plau felicitar-la perquè el seu amor per la literatura s'ha materialitzat en forma de recull de relats, A l'altra banda del riu.

Sé de la importància que representa la publicació del primer llibre, i els canvis que pot produir en nosaltres; i precisament d'això parlen els contes de la Roser, de canvis. Canvis que de vegades no són desitjats, canvis imprescibles altres cops, canvis que sovint ens fan por. Com en un dels contes, convertir-nos en eruga ens pot semblar ficar-nos dins d'un taüt; però el trànsit és necessari, i els canvis que patirem per dins i per fora, definitius.