el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
N'hi ha un sonet de Gerardo Diego amb el mateix tema de la contemplació insomne de la dona dormida. El pose a continuació encara que es trencaran els endacasíl.labs. L'últim tercet és molt intens:
Insomnio
Tú y tu desnudo sueño. No lo sabes. Duermes. No. No lo sabes. Yo en desvelo, y tú, inocente, duermes bajo el cielo. Tú por tu sueño, y por el mar las naves.
En cárceles de espacio, aéreas llaves te me encierran, recluyen, roban. Hielo, cristal de aire en mil hojas. No. No hay vuelo que alce hasta ti las alas de mis aves.
Saber que duermes tú, cierta, segura - cauce fiel de abandono, línea pura -, tan cerca de mis brazos maniatados.
Qué pavorosa esclavitud de isleño, yo, insomne, loco, en los acantilados, las naves por el mar, tú por tu sueño.
Preciós!!!
ResponEliminaQuè bonic! :)
ResponEliminaMmmmmm! :)
ResponEliminamolt tendre...
ResponEliminaés molt bonic!!!
ResponEliminatan el poema com la il·lustració
Enhorabona pel premi! Fas un treball excepcional!
ResponEliminaDidac
Molt intim, què bonic!
ResponEliminaN'hi ha un sonet de Gerardo Diego amb el mateix tema de la contemplació insomne de la dona dormida. El pose a continuació encara que es trencaran els endacasíl.labs. L'últim tercet és molt intens:
ResponEliminaInsomnio
Tú y tu desnudo sueño. No lo sabes.
Duermes. No. No lo sabes. Yo en desvelo,
y tú, inocente, duermes bajo el cielo.
Tú por tu sueño, y por el mar las naves.
En cárceles de espacio, aéreas llaves
te me encierran, recluyen, roban. Hielo,
cristal de aire en mil hojas. No. No hay vuelo
que alce hasta ti las alas de mis aves.
Saber que duermes tú, cierta, segura
- cauce fiel de abandono, línea pura -,
tan cerca de mis brazos maniatados.
Qué pavorosa esclavitud de isleño,
yo, insomne, loco, en los acantilados,
las naves por el mar, tú por tu sueño.
Vaja! no s'han trencat els versos. Mira que bé!
ResponEliminaQue boniquet!!
ResponEliminaFelicitats per tots els darrers èxits que vas acumulant!
Un petó
veure-la com descansa, sense destorbar els seus somnis, és un moment que et queda en el record.
ResponEliminam'agrada!
salut
Ets un poeta!!!!
ResponEliminaSincer ...
ResponElimina