Avui faran entrega a l'Octavi Serret, l'intrèpid llibreter de Vall-de-roures, el Premi Nacional de Cultura per la Projecció social de la llengua catalana.
En aquests moments em trobo a la seva llibreria signant exemplars d'Una sortida digna, i em complau que hagi volgut compartir amb mi aquest dia que, al final, ha estat especial per a tots dos, gràcies al premi que vaig obtenir ahir. Al seu honor li dedico el text següent :
Octavi Serret
L’any 50 abans de la nostra era, els gals van ser vençuts pels romans després d’una llarga lluita. Els caps de les tribus van deposar les armes als peus de Cèsar. La Gàl·lia ha estat ocupada; tota sencera? No! Una petita regió resisteix a l’invasor; una petita regió on trobarem el nostre heroi.
Suposo que a tothom li sonarà l’inici d’aquesta història. Exacte, es tracta de les aventures d’Astèrix. Us preguntareu quina relació hi ha entre una petita vila de la Gàl·lia ocupada pels romans i les Terres de l’Ebre actuals. Fa un temps, mentre preparava la presentació d’un dels molts llibres col·lectius que s’han editat recentment, em va venir al cap l’inici d’aquesta història, concretament quan pensava en la persona que ho ha fet possible: l’Octavi Serret. Aquest fenòmen de la natura té molt a veure amb l’Asterix del còmic i també amb l’Obelix, que de petit va caure a la marmita on es trobava la poció que donava forces als gals. Qui el conegui sap de què parlo. L’Octavi està dotat d’una energia fora de mida.
“Els llibres no es venen”. Aquesta és una temible frase, massa usada avui en dia, que amenaça el món de la cultura i als qui pretenen viure-hi amb certa dignitat, com un poderós exèrcit romà sense pietat. Però en un petit poble de la Gàl·lia ( o de la Matarranya) algú resisteix amb fermesa i fa que la frase perdi tot el sentit.
Amb una empenta que s’encomana, armat d’il·lusió darrere la muralla real del mostrador, o de la virtual del seu blog, l’Octavi Serret, aposta fort pel món del llibre en general, i pels llibres de les Terres de l’Ebre, Maestrat i la Franja especialment. Mentre posa un suplement del diumenge dins d’un diari, parla per telèfon i no para de recomanar i vendre llibres, el seu cap enginya mil excuses per fer vindre autors/es a la seva llibreria, per organitzar activitats i per pregonar-les als quatre vents.
Amb la Francesca Aliern sovint ens referim a l’Octavi, carinyosament, com “la fera” per la seva vitalitat i entusiasme. Durant un temps, vaig tenir una actitud més aviat passiva, esperant que altres organitzessin actes on col·laborar, i esperant la seva invitació. Però he descobert, gràcies en part a l’Octavi, que, amb voluntat, es pot aprendre a ser "fera".
L’any 50 abans de la nostra era, els gals van ser vençuts pels romans després d’una llarga lluita. Els caps de les tribus van deposar les armes als peus de Cèsar. La Gàl·lia ha estat ocupada; tota sencera? No! Una petita regió resisteix a l’invasor; una petita regió on trobarem el nostre heroi.
Suposo que a tothom li sonarà l’inici d’aquesta història. Exacte, es tracta de les aventures d’Astèrix. Us preguntareu quina relació hi ha entre una petita vila de la Gàl·lia ocupada pels romans i les Terres de l’Ebre actuals. Fa un temps, mentre preparava la presentació d’un dels molts llibres col·lectius que s’han editat recentment, em va venir al cap l’inici d’aquesta història, concretament quan pensava en la persona que ho ha fet possible: l’Octavi Serret. Aquest fenòmen de la natura té molt a veure amb l’Asterix del còmic i també amb l’Obelix, que de petit va caure a la marmita on es trobava la poció que donava forces als gals. Qui el conegui sap de què parlo. L’Octavi està dotat d’una energia fora de mida.
“Els llibres no es venen”. Aquesta és una temible frase, massa usada avui en dia, que amenaça el món de la cultura i als qui pretenen viure-hi amb certa dignitat, com un poderós exèrcit romà sense pietat. Però en un petit poble de la Gàl·lia ( o de la Matarranya) algú resisteix amb fermesa i fa que la frase perdi tot el sentit.
Amb una empenta que s’encomana, armat d’il·lusió darrere la muralla real del mostrador, o de la virtual del seu blog, l’Octavi Serret, aposta fort pel món del llibre en general, i pels llibres de les Terres de l’Ebre, Maestrat i la Franja especialment. Mentre posa un suplement del diumenge dins d’un diari, parla per telèfon i no para de recomanar i vendre llibres, el seu cap enginya mil excuses per fer vindre autors/es a la seva llibreria, per organitzar activitats i per pregonar-les als quatre vents.
Amb la Francesca Aliern sovint ens referim a l’Octavi, carinyosament, com “la fera” per la seva vitalitat i entusiasme. Durant un temps, vaig tenir una actitud més aviat passiva, esperant que altres organitzessin actes on col·laborar, i esperant la seva invitació. Però he descobert, gràcies en part a l’Octavi, que, amb voluntat, es pot aprendre a ser "fera".
Sempre he pensat que si no existís l'Octavi, s'hauria d'inventar.
ResponEliminaNo tinc el plaer de conéixer-lo, però sí en conec d'altres semblants i són un pilar callat i fonamental de subsistència. Felicitats.
ResponEliminaSalut i Terra
Felicitats a tots dos!!!
ResponEliminaAcabo de veure'l a TV3. També han enfocat els teus llibres Jesús.
ResponEliminaUn premi ben merescut! Felicitats!
Visc una mica lluny perquè em vingui de pas la seva llibreria, però m'agradarà passar-hi algun dia
No conec l'octavi però conec molt a fins la història dels irreductibles gals de manera que me'n faig una lleugera idea!
ResponEliminano ´se si es casualitat o coses del desti, pero avui mateix acabem de comprar 12 llibres (a Octavi, no, pero aixo seria massa - ja li comprarem al proxim viatge).
ResponEliminaQue no es venen llibres, diuen !!
Si hi ha bons llibres i bones botigues, la gent no ens hem oblidat de la sensacio que dona llegir:)
Graciesss, estic molt content de tindre tans bons amics dins del meu treball, que es promocionar la literatura ebrenca...es lo que faig tots els dies de l'any....Jesús i companyia...gracies, un altra vegada mes per ser com sou..
ResponElimina