Pàgines

▼

20 d’octubre 2009

Posta de sol




Posta de sol.

Mor el dia i les imatges que ens deixa

juguen a fondre's en el record.

.

Imatge de Salvador Colomé.
at

8 comentaris:

  1. estrip20 d’octubre del 2009, a les 10:21

    mor el dia i neix la nit,
    i el record...
    ara és somni.

    ResponElimina
  2. Mon20 d’octubre del 2009, a les 11:13

    Les postes de sol tenen quelcom de nostalgia, perque serà?

    ResponElimina
  3. ~PakKaramu~20 d’octubre del 2009, a les 11:33

    Pak Karamu visiting your blog

    ResponElimina
  4. Thera20 d’octubre del 2009, a les 11:58

    La posta de sol, els colors que ens ofereix i el que ens fa sentir. Molt bonic.

    ResponElimina
  5. Goculta20 d’octubre del 2009, a les 13:26

    Molt bonic

    ResponElimina
  6. l'agutzil de Rocaura20 d’octubre del 2009, a les 14:35

    Qui dies passa, anys empeny, mentre carrega els cornalons de la memòria.
    Els dies s'acaben, però no el temps.

    ResponElimina
  7. Alexandre Moreno20 d’octubre del 2009, a les 15:14

    Molt ben dit, un bon poema en forma d'Haiku.

    Quan arriba la nit, tot lo viscut durant el dia, ja és record.

    ResponElimina
  8. Striper20 d’octubre del 2009, a les 20:44

    Potsrer el ercord pot quedar inmortalizat..

    ResponElimina