Migdia de tardor. Fulles a terra. Allibero un llibre en un banc al Passeig Sunyer de Reus. M'amago al cotxe. Algú s'hi apropa i el mira per damunt; no en fa massa cas. Un altre s'hi aproxima més. S'asseu. L'agafa. El fulleja amunt i avall diverses vegades, superficialment, de pressa, com si busqués alguna tresor entre les seves pàgines; no sap que el tresor són les pàgines. Se'n va. El deixa. Migdia de tardor. Fulles a terra.
Tres hores més tard, el llibre ja no hi és.
Ostres avisa quan ho fagis !!!
ResponEliminaAixò a Barcelona es fa amb les bicis del bicing. Amb la "petita" diferència que han estat sustretes sense la voluntat del seu primer usuari.
ResponEliminaUn va saber trobar el tresor...
ResponEliminaCasualitat o què? http://elvertigen.blogspot.com/2008/11/bookcrossing-i-5.html
ResponEliminaJa coneixia aquesta iniciativa. És molt interessant i... misteriosa, hahaha.
ResponEliminaI quina era l'obra alliberada ?
ResponEliminaAlgu si qwue debia pensar queera un tresor.
ResponEliminaI si fa la volta al món? Quina enveja!
ResponEliminaM'agradaria trobar-ne un!
ResponEliminaQue bo! M'agrada que et quedis mirant des del cotxe... deu se r emocionant si aconsegueixes veure qui se l'emporta!
ResponEliminaEl post d'aquest blog apareix en el suplement Cultura del diari AVUI del dia 26 de novembre de 2009.
ResponEliminaEnhorabona Jesús!
Jo també l'he llegit a l'AVUI. M'ha fet il·lusió.
ResponElimina