Camp de mèrleres, de Francesca M. Pujol

Camp de mèrleres, de Francesca M. Pujol (Frannia) és un deliciós recull de relats on els sentiments i la melangia ens porten de botigues de la mà dels seus personatges; botigues especials, on l'autora ens vendrà emocions molt ben narrades. Com a bona blocaire, en molts dels contes hi apareixen noves tecnologies com el correu electrònic o els blogs, però aquests pessics de modernitat no són un destorb per poder gaudir dels paisatges de l'ànima que ens regala. Us deixo amb uns quants fragments:

"Era un home lliure. O potser un home lliurement fermat per la seva necessitat de llibertat."

"Et concentres en el passat, nostàlgica, o en el futut, atemorida, i deixes de sentir el que passa ara. Aquesta necessitat d'establir futurs, cosa impossible, i seguir volant ingràvida t'acabarà matant."

"No pot ni bategar, el cor, sota la feixuga cadena de raons que el nostre cervell inventa."

"Mentre arribava l'hora, es concentrà fregant la casa, rentant els plats, regant les plantes, i mentre ho feia se sentia així com si fos la pròpia aigua que emprava."

"Internet era per a ell el que el cnema havia estat per al seu padrí, la manifestació lúdica de la frustració d'una existència."

Curiosament, una frase m'ha fet gràcia, per motius evidents per qui conegui la meva dèria per les portes obertes: "Jo sempre faig fotos a portes tancades. També a finestres obertes. Per compensar."

Trobareu un altre comentari sobre el llibre a Filant prim.