Salvador Macip és metge, científic, escriptor i músic, cosa que en poques paraules ja ens dóna una idea de les seves capacitats. Fins ara, sobretot, el coneixia per la seva activitat blocaire, on regala habitualment mostres d'un talent i una ironia envejables que feien intuir la mà d'un bon escriptor al darerre. Ja feia temps que volia tastar algun dels seus llibres, i El rei del món no ha fet altra cosa que desitjar-ne més.El llibre es descriu molt bé en una frase a la mateixa portada: una pel·lícula d'acció en forma de novel·la. Una pel·lícula d'acció pel ritme trepidant, per la seva energia, per la seva capacitat d'enganxar-te. Per motius de feina he hagut de deixar el llibre quan només em faltaven 6 pàgines, i en tornar a casa el primer que he fet és devorar-les.
De forma abreujada, la trama explica com un negre del Bronx, criminal amb una vida que semblava ja marcada i definida, es converteix en qüestió de dies, a causa de la seva semblança amb un cantant de hip-hop, en un ídol de masses. Però dins d'aquest argument que he resumit massa hi ha tot tractat sobre el joc del poder, sobre les farses que amaga la nostra societat, sobre els fils amb què ens fan ballar com a titelles al ritme que uns quants marquen. Ambició, violència, drogues, sexe... i també polsims d'amistat, envaeixen aquesta novel·la a ritme frenètic.
Un altre comentari aobre el llibre a El guant de l'Allie.
No penso pas llegir-me'l, ja t'ho dic ara. Salvador Macip: el rei del món. Sobrevalorat.
ResponEliminaGràcies Jesus! Donçs jo si!
ResponEliminaa la llista del calaix dels desitjos...
una abraçada.
En prenc nota , qui sap.Bon diumengue!!
ResponEliminacom a mínim es mereix respecte, no com els que envien missatges anònims
ResponEliminaNo només es mereix respecte, és un llibre sense pretensions que t'atrapa i et fa gaudir. El senyor covard deu tenir algun problema personal amb el senyor Macip, però no pot pas dir que un llibre està sobrevalorat sense haver-lo llegit. Jo ho he fet, en una tarda. I no és Els germans Karamazov, però és un llibre dels que no me n'he penedit gens d'haver comprat, i en compro molts i me'n penedeixo de molts.
ResponEliminaNo voldria que el meu comentari fos interpretat en clau de malintenció, ans el contrari, em limito a aplicar-li el mateix adjectiu que el senyor sm va dedicar, no fa gaires dies, a J.D. Salinger.
ResponEliminahttp://nauargos.blogspot.com/2009/10/salinger-viu.html
Pensava que es tractava d'un elogi.
El sobrevalorat s'aplica al personatge, no al llibre, sra. Clidice.
Quant a això del respecte que es mereixen els covards, en podríem parlar abastament, però no serà avui.
senyor covard, si teniu a bé llegir el meu comentari amb una certa calma veureu que jo només valoro el llibre, ni valoro el senyor Macip ni us valoro a vos. Entenc que jo tenia raó, que la qüestió probablement sigui personal, ergo a solucionar entre vostès dos. Tot i que, llegint el comentari d'en Salvador a Nau Argos que vos incloieu entenc que deveu ser J.D. Salinger no? perquè sóc incapaç de veure a qui es refereix en SM més enllà de l'autor desaparegut, o no.
ResponEliminaDoncs en prenc nota del llibre! El trobo pel que has explicat prou interessant. Desitjo que també t'interessin les meves recomanacions literàries del blog!
ResponEliminaUna abraçada!
L'imperdible de ℓ'Àηimα
Només pel retrat que has fet del llibre, Jesús, ja mereix que me'l apunte. Cada vegada he de llegir més llibres, hi ha una cola a la meua biblioteca més gran que la de la seguretat social...
ResponEliminaMoltes gràcies Jesús per una crítica tan maca! Aconseguir enganxar un lector és tot el que podem demanar els qui escrivim. Una gran abraçada des d'Anglaterra.
ResponEliminaMoltes gràcies també a un covard pel seu elogi del tot inesperat. Que algú et consideri sobrevalorat vol dir per definició que allà fora hi ha molta gent que t'està valorant de forma positiva i jo, la veritat, no era conscient d'haver aixecat encara tantes passions. A més, no passa tots els dies que algú et posi a la mateixa categoria que Salinger...
Però, per què renyiu?
ResponEliminaJo també en prenc nota i em permeto fer un nou suggeriment del mateix autor : Mugrons de titani, escrit a quatre mans amb el figuerenc Sebastià Roig. Una peça de ciència ficció genial.
ResponEliminaL'enveja, que és molt dolenta, ginjol.
ResponEliminaNo m'agraden els comentaris dels covards.
ResponEliminaEstic segur que "El rei del mon" serà un llibre del que en sentirem aviat a parlar i que el seu èxit, ens sorprendrà gratament a tots.
(bé a tots menys als covards. (jejeje)
JORDI