el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Molt adient, quina casualitat que hagi sortit justament avui. ;-) Amb el teu permís, em faig una mica d'auto-propaganda i et poso el link al post del meu blog de La Trinca on hi podreu trobar la lletra.
Molta gent deia que si eren frívols, superficials però trobo que fan fer un gran bé a la cultura catalana, per les lletres de les cançons tan iròniques i festives, per organitzar les sis hores de Canet....molt adient avui recordar perquè no hi hagi cap 20N més
Una de la meves cançons preferides de la Trinca, sense oblidar la del Manolo!
ResponElimina*Sànset*
Quins records!
ResponEliminaMolt adient, quina casualitat que hagi sortit justament avui. ;-)
ResponEliminaAmb el teu permís, em faig una mica d'auto-propaganda i et poso el link al post del meu blog de La Trinca on hi podreu trobar la lletra.
del tot adequada a l'ocasió :)
ResponEliminaMolta gent deia que si eren frívols, superficials però trobo que fan fer un gran bé a la cultura catalana, per les lletres de les cançons tan iròniques i festives, per organitzar les sis hores de Canet....molt adient avui recordar perquè no hi hagi cap 20N més
ResponEliminaBona pels temps que corren! Jo vaig crèixer amb la Trinca!
ResponEliminaOstres just avui que es va morir el paio aquell del pardo.
ResponEliminaJejeje m'encanta aquesta cançó!! :-))
ResponEliminaDoncs quina casualitat, oi que "precisament" l'hagis posat avui jejeje
Una bona ocasió per a recordar-la. Encara recordo quan la van treure que flipàvem en escoltar la lletra.
ResponEliminaGran cançó!
ResponEliminaCalia ser molt valent i hàbil com per "colar" en una cançó que calia cremar tots els feixistes, en els primers anys de post-franquisme.
Genial!
ResponEliminaDel tot adeqüada per a la data d'avui!
=)
Sí, ves quina casualitat tan ben trobada! El recordo tan aquell dia, aquella setmana sense escola!
ResponEliminaTambé cantàvem l'estaca...
No li acabo de trobar la relació.
ResponEliminaHe, he , he
Trenta-quatre anys ja del "hecho biológico inevitable", sí senyor.
ResponElimina