el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Com sempre dic, no saps la il.lusió que em fa, veure que alguna de les meves imatges sigui una font d'inspiració o que simplement es busqui per acompanyar una poesia. Una vegada més gràcies!!. Una abraçada.
Recordo que quan era petita no m'agradaven les llambordes, massa soroll en passar amb el cotxe. I ara tant que les aprecio, pel passat que em recorden, per introbables, rústegues, fins i tot per l'elitistes que són.
Sempre m'agrada fotografiar llambordes dels llocs que visite.
ResponEliminaCal anar amb molt de compte amb les mal col·locades! Conec una persona que va enspoegar amb una que estava semblant i es va trencar el braç.
ResponEliminaVet aquí la no-indiferència dels carrers empedrats... i la seva poesia. Qui ha dit mai que les pedres són fredes?
ResponEliminaLes llambordes... M'agraden tant! En tinc tres a casa. Mirar-les fa que em vinguin més imatges... no sé.
ResponEliminaCom m'agraden els carrers 'adoquinats'. El meu era així... fins que damunt asfaltaren.
ResponEliminaCap lloc per a talons alts.
ResponEliminaAquestes són de veritat, com a mínim! Perquè avui en dia, amb això del pavistamp et fan passar bou per bèstia grossa :)
ResponEliminaQuina llàstima que cada vegada siguin més poc freqüents als carrers de les ciutats.
ResponEliminaSi puguesin parlar..
ResponEliminaM'agraden molt aquests tipus de carrers, tenen un encant únic.
ResponEliminaUn tipus de terra fet per mirar-se les coses sense pressa.
ResponEliminaM'agrada el color que agafen quan plou.
ResponEliminaM'agrada el color que agafen quan plou.
ResponEliminaM'agrada el color que agafen quan plou.
ResponEliminaSempre m'han agradat. Permeten caminar al pas de l'història.
ResponEliminaLa fotografia, molt ben trobada.
Com sempre dic, no saps la il.lusió que em fa, veure que alguna de les meves imatges sigui una font d'inspiració o que simplement es busqui per acompanyar una poesia.
ResponEliminaUna vegada més gràcies!!.
Una abraçada.
Recordo que quan era petita no m'agradaven les llambordes, massa soroll en passar amb el cotxe. I ara tant que les aprecio, pel passat que em recorden, per introbables, rústegues, fins i tot per l'elitistes que són.
ResponElimina