el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Si caminaria aquesta manera que congelaria a mort.
ResponEliminaQuè tindrà l'esquena d'una dona? Déu meu!?
ResponEliminaAmb aquest bronze ja és escultura...
ResponEliminaSalut.
onatge
Aquesta noia té una esquena preciosa, eh, nois? jejeje...
ResponEliminaA manresa ho ha mes de una escultura de bronze , pero aquesta teva sembla mes calida.
ResponEliminadoncs si! seguit els seus passos em van portar a la festa... de Gràcia! ;)
ResponEliminaa mi em va inspirar també!
el què te la bellesa, el seu anar...
Molt bon any.
ResponEliminaCOllons el Tibau, I pensava que jo era a l'únic cràpula al replà!
ResponEliminaUn poema molt eròtic molt ben escrit!
ResponElimina