el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pren el paisatge que es veu darrere el vidre pel vidre mateix, una finestra oberta al capdavall. Amb el desig que es correspondria a l'escalfor dins el tren, i el pànic pel que pugui haver-hi a l'exterior.
Fora de mi,
El fred del vidre , ens mulla la punta del dits d'escalfor de records, de viatges de matinada.
ResponEliminaPren el paisatge que es veu darrere el vidre pel vidre mateix, una finestra oberta al capdavall. Amb el desig que es correspondria a l'escalfor dins el tren, i el pànic pel que pugui haver-hi a l'exterior.
ResponEliminala vida, equil·libri entre el desig i el pànic...
ResponEliminaQuin fred que em transmets, als dits, i també a la pell de l'ànima!
ResponEliminaEl frío de un cristal no se parece a ningún otro...
ResponEliminaQuan l'allunyament es darrera uns vidres i els records passan... el pànic del que vindrá es més present.
ResponElimina