De vegades, en alguna entrevista, m'han preguntat si en motiu de l'activitat que genero al blog o al Facebook he rebut algun comentari interessant o curiós. La resposta és rotundament sí, molt sovint, i aquest és un dels principals tresors que he descobert. Molts contactes produïts amb gent que em visita m'han emocionat. Un dels més emocionants, fa molt poc.
Una persona em demana que li recomani algun llibre i, en preguntar-li el tipus de lectura que li pot interessar, m'explica la seva situació. Breument, amb escasses paraules, però amb tota la profunditat de l'ànima humana. Es troba en un procés dolorós i conflictiu de separació de la seva parella; hi ha fills pel mig, hi ha maltractaments, hi ha por. Textualment, diu: "Voldria poder llegir un llibre que m'ajudés a tornar-me a sentir com era abans,una persona alegre i sense por."
M'emociona, em trasbalsa, em commou. Em sento persona.
.
Desrpés d'aquest intercanvi de paraules reflexiono:
-sobre el sovint indestructible desig de sortir dels pous que ens prepara la vida.
-sobre la possibilitat d'estendre les mans a través d'un mitjà tan aparentment fred com l'ordinador.
-sobre el poder terapèutic dels llibres, sobre la seva capacitat de fer-nos crèixer, de fer-nos descobrir (o redescobrir) el nostre dintre (hi ha alguna campanya de foment de la lectura millor?).
.
Un dia d'aquests ens trobarem cara a cara; ja ho hem fet ànima a ànima. Compartirem regals.
els llibres són unes bones crosses per sobreviure tantes vegades! :)
ResponEliminaQuanta raó que tens! Sense els llibres, crec que jo no hagués pogut ser mai com sóc, com m'agrada ser.
ResponEliminaAquestes complicitats no tenen preu.
Una abraçada.
No sé què dir... bé, només que és un post que m'ha agradat moltíssim :-)
ResponEliminaEls llibres tenen una manera estranya de connectar-nos amb el nostre jo interior. Ens regalen moments íntims i sensacions que difícilment podem compartir.
ResponEliminaEl problema, crec, és que els llibres no es poden "receptar", perquè l'efecte que tenen sobre nosaltres no es pot endevinar d'antuvi (a menys que cregueu en els llibres d'autoajuda).
ResponEliminaEls llibresx i les paraules de vegades son un balsam.
ResponEliminaReflexions que no són precisament poca cosa, Jesús; amb aquestes tres, qualsevol de nosaltres tindria feina per mesos. Bon post.
ResponElimina...please where can I buy a unicorn?
ResponEliminaUF! tan debò els llibres poguessin des fer aquestes situacions terribles....directe al cor com una sageta el teu post!
ResponEliminaEm poso en la pell d'aquesta persona que es sincera de tal manera i també m'emociono. Entenc la seva ànsia de lluitar per resoldre els greus problemes que pateix. Diu molt del seu esperit que consideri la lectura una eina vàlida per aconseguir-ho.
ResponEliminaI ... per cert, quins llibres li has recomanat ?
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina