Pàgines

14 de gener 2010

Dubto davant el rostre que cerca


Dubto davant el rostre que cerca
molles dels dies que han fugit.
Però no m’espanta el canvi,
quan tendre el llavi ...
(acabeu vosaltres el poema)
.
Versos inspirats en una imatge d'Albert Asensio.

11 comentaris:

  1. Dubto davant el rostre que cerca
    molles dels dies que han fugit.
    Però no m’espanta el canvi;
    quan tendre el llavi ...

    que em ferix.

    ResponElimina
  2. mmmmm... disculpa, Jesús, la pedanteria però eixe "quan" no hauria de ser "quant". Ostres m'he alçat gramàtic, avui.

    ResponElimina
  3. Gràcies per l'apreciació, Jesús. Jo havia escrit el vers pensant en quan com a temps, no com a quantitat, tot i que també es podria escriure així, però amb un altre sentit.

    ResponElimina
  4. Dubto en el rostre que cerca
    molles dels dies fugits.
    Però no m'espanta el canvi
    quan tendre el llavi m'ha dit:
    "Jesús, les paraules mortes
    el temps les ha destruït."

    ResponElimina
  5. Dubto davant el rostre que cerca
    molles dels dies que han fugit.
    Però no m’espanta el canvi,
    quan tendre el llavi
    sempre, de tu, regala desig.

    ResponElimina
  6. Dubto davant el rostre que cerca
    molles dels dies que han fugit.
    Però no m’espanta el canvi,
    quan tendre el llavi
    destil·la un altre cant.

    ResponElimina
  7. quan tendre el llavi,
    quant tendre el rcord
    i dolorosa l'absencia..
    llarga i fragil

    ResponElimina
  8. Dubto davant el rostre que cerca
    molles dels dies que han fugit
    però no m'espanta el canvi
    quan tendre el llavi humit
    es lliura sense cautela ni estalvi
    a esbrinar si d'amor encara en resta

    ResponElimina
  9. Dubto davant el rostre que cerca
    molles dels dies que han fugit
    però no m'espanta el canvi
    quan tendre el llavi em besa.

    ResponElimina
  10. Dubto davant el rostre que cerca
    molles dels dies que han fugit.
    Però no m’espanta el canvi...
    Quan, tendre, el llavi s'abandoni
    a la besada i al desitg,
    s'esvaïrà el record amarg
    del teu engany.

    ResponElimina
  11. Dubto davant el rostre que cerca
    molles dels dies que han fugit.
    Però no m’espanta el canvi,
    quan tendre el llavi de tela
    xupla, morbós, les mentides del vi.

    ResponElimina