On van a parar els bons desitjos nadalencs, un cop s'han acabat les festes?Aquesta imatge és molt il·lustrativa i, en certa forma, em recorda el final d'un dels meus contes, "Paper de plata", inclòs a El vertigen del trapezista:
.
"...les figuretes del pessebre són de mentida i, com el Nadal, un cop s’acaben les vacances, s’emboliquen amb paper fi, i es desen."
"...les figuretes del pessebre són de mentida i, com el Nadal, un cop s’acaben les vacances, s’emboliquen amb paper fi, i es desen."
La veritat es que m'he quedat bocabadat davant d'aquesta observació. Tan crua com real.
ResponEliminaLa majoria de "bons desitjos" duren de Nadal a sant Esteve... i van a parar al reciclatge i no sé en què es reciclaran... Més que desitjos m'agrada més el bon tarannà de cada dia.
ResponEliminaSalut.
onatge
Home, per mi el Nadal no és pas de mentida, que és ben de veritat :-)
ResponEliminaEls bons desitjos (si són sincers!!) van directes al cor de la gent.
Sí, els desitjos es llencen o s'acumulen, com els regals.
ResponEliminaEls bons desitjos són aquells que esdevenen qualsevol dia de l'any, faci fred, faci calor o sigui la més negra nit.
ResponEliminaDoncs sí, i com les figuretes, moltes altres coses...passat, oblidat, em temo!
ResponEliminaNo, no...
ResponEliminaels bons desitjos són els que portem dintre i van sortint en el dia a dia...
N'estic ben convençuda!
La voluntat, el desig potser més difícil, sembla que també emprengui el camí del reciclatge. Sempre n'hi ha, però, que el conserven ben endins.
ResponEliminaSaps els bons desitjos son els que dia a dia es fan realitat.. poc a poc, tinc el llibre del vertigen deltrapezista, i tens raó però la ment, las il.lusions i el futur qui sap on para...
ResponEliminaEns fem la vida dia a dia, desgastant-nos poc a poc, pero la il.lusió sempre perdura mentres hagi un batec i unes mans.
Perdona per les faltes d'ortografia, escric mes depresa que penso a vegades...
ResponEliminaUna realitat ben trista...
ResponEliminaEls bons desitjos tenen a veure bastant amb la credibilitat de qui els proclama. Qui els porta dins no li cal esperar el Nadal.
ResponEliminaS'obliden o es guarden a una caixa del cor.
ResponEliminaal calaix de dalt, i alguns al del mig!
ResponEliminaJo també crec que els desitjos sincers perduren... Ara, la foto, és molt crua...
ResponEliminaNo sé si ets gaire amant dels premis, però te n'hem deixat un al nostre blog, fins aviat!
Una imatge que representa on van a parar molts dels bons propòsits que es fa la gent. Una pena.
ResponElimina