el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
21 de gener 2010
Preguntes o respostes?
Quès és més important, saber la resposta o saber la pregunta?
Crec que ens fa més humans saber la pregunta perquè això d'estar-se preguntant continuadament tantes coses és emprenyadorament humà. Saber les respostes et fa diví. :)
Perquè no totes les preguntes tenen una resposta, i perquè de respostes n'hi ha tantes com moments vitals, i també hi ha moments en què la resposta consisteix precisament a no saber-la (ergo buscar-la). Tot i que també tinc el convenciment que existeixen preguntes a les quals no els pertany cap resposta...
Pregunta-resposta és tot ell un binomi humà. Sense l'una no existeix l'altra, i sense totes dues no hi ha Humanitat.
Penso que saber la pregunta. Si tenim la resposta, millor, però tenir totes les respostes , en cas de que això fos possible, et faria ser una persona terrible, un déu , vaja. Fer-se preguntes està molt bé. El que passa que si te'n fas moltes, t'agafa mal de cap :D
La pregunta. Perquè només quan sorgeix aquesta és quan pots trobar respostes. Però el més gran de tot és que, a partir d'aquestes respostes, puguin sortir altres preguntes i altres respostes que et portin als diferents indrets del coneixement...
És important les dues coses...sense grans preguntes i la recerca de respostes potser la Humanitat no hauria avançat. És tan important fer-se preguntes per avançar com saber trobar les respostes adequades en cada cas.
És humà plantejar-te preguntes, però jo també vull saber la resposta :)
ResponEliminaCrec que ens fa més humans saber la pregunta perquè això d'estar-se preguntant continuadament tantes coses és emprenyadorament humà. Saber les respostes et fa diví. :)
ResponEliminaSi no ens fem preguntes, com podem fer respostes...Pensar és preguntar-se i arran del raciocini respondre.
ResponEliminaAnton.
Crec que era Gadamer qui plantejava la preeminència hermenèutica de la pregunta... Ostres què pedant que m'ha eixit el comentari.
ResponEliminaSempre sens dubte són més importants les preguntes. Qui només té respostes... poc pensa.
ResponEliminaSaber la pregunta, sens dubte.
ResponEliminaPerquè no totes les preguntes tenen una resposta, i perquè de respostes n'hi ha tantes com moments vitals, i també hi ha moments en què la resposta consisteix precisament a no saber-la (ergo buscar-la). Tot i que també tinc el convenciment que existeixen preguntes a les quals no els pertany cap resposta...
Pregunta-resposta és tot ell un binomi humà. Sense l'una no existeix l'altra, i sense totes dues no hi ha Humanitat.
El que ens fa més humans és dubtar, i no avergonyir-nos dels dubtes.
ResponEliminaLo millor es saber quina pregunta fer-se per trobar la respòsta correcta.
ResponEliminaQui pregunta, sempre respon.
ResponEliminaLa pregunta es la que dona lloc a una resposta correcta, o si no correcta la que ens interesa.. si no ens fen preguntes mai tindrem respostes
ResponEliminaQui pregunta ja respon. Qui respon també pregunta. (Raimon)
ResponEliminafins q no sapiguem la pregunta, no sabrem la resposta. Es com voler resoldre un problema si no sabem quin es.
ResponEliminaPenso que saber la pregunta. Si tenim la resposta, millor, però tenir totes les respostes , en cas de que això fos possible, et faria ser una persona terrible, un déu , vaja.
ResponEliminaFer-se preguntes està molt bé. El que passa que si te'n fas moltes, t'agafa mal de cap :D
Les dues coses diria jo.
ResponEliminaLa pregunta. Perquè només quan sorgeix aquesta és quan pots trobar respostes.
ResponEliminaPerò el més gran de tot és que, a partir d'aquestes respostes, puguin sortir altres preguntes i altres respostes que et portin als diferents indrets del coneixement...
És important les dues coses...sense grans preguntes i la recerca de respostes potser la Humanitat no hauria avançat. És tan important fer-se preguntes per avançar com saber trobar les respostes adequades en cada cas.
ResponEliminaUn pájaro no canta porque tenga una respuesta; canta porque tiene una canción.
ResponElimina