Pàgines

▼

07 de gener 2010

Titella


Assegut a la falda que fa de trona, el meu fill m’agafa les mans. Hi juga, les mossega, les mou com titelles al seu poder. I jo em deixo fer, esclau del seu riure.
at

5 comentaris:

  1. Striper7 de gener del 2010, a les 11:45

    Sempre som esclaus de la felicitat dels fills, pero compensa tant.

    ResponElimina
  2. jomateixa7 de gener del 2010, a les 12:41

    Les seves caricies, els seus petons, i OH, les seves petites grans abraçades. Son el millor del mon

    ResponElimina
  3. Laie7 de gener del 2010, a les 14:10

    Que tendre... espero algun dia ser esclava d'un petit-gran tresor d'aquests. (Però més endavant, eh?)

    ResponElimina
  4. òscar7 de gener del 2010, a les 14:47

    Fer el titella no és tan dolent com ens han fet pensar.

    ResponElimina
  5. Farbalà7 de gener del 2010, a les 15:02

    És que no hi ha res millor com una rialla d'un petitó!

    ResponElimina