El carrer de les camèlies, de Mercè Rodoreda

El carrer de les camèlies és una novel·la que no pot amagar qui n'és l'autora, i als primers traços identifiquem l'estil de Mercè Rodoreda, genuí, líric, meravellós. Cecília Ce, abandonada al moment de nèixer, i abandonada en certa forma la resta de la vida, fuig endavant, amb lassitud, dels braços d'un home a una altre, incapaç de fer-se mestressa del seu destí.

Narrada en primera persona, l'obra és plena de petits detalls que envolten la història, especialment les flors i els vestits, que obsessionen la protagonista i són una marca de l'autora. Després d'haver fixat l'atenció en aquests petits detalls, de cop, l'autora ens deixa amb la boca oberta i la carn de gallina amb una frase demoledora.

És impossible no comparar aquesta Cecília amb la seva "germana gran", la Colometa, escrita una anys abans, cosa que ha fet molt bé al comentari sobre el llibre blog Llunàtic.