Lectura de contes a Gandesa

Divendres a la tarda agafo el cotxe per anar a llegir contes a la Biblioteca de Gandesa. Fa un fred que pela, però el cel és ras i blau, i el sol subratlla els perfils del relleu, i fa riure el riu.

Arribo amb molt de temps i passejo pel nucli antic de Gandesa. Fotografio el celler, portes obertes, trucadors i detalls de les façanes de pedra que testimonien el pas del temps. Alguns em miren de reüll, sospitant. El rètols de l'acte a la biblioteca comparteixen vidres d'aparadors amb el Carnaval i concentracions anticementiri nuclear. En un solar, rere l'església, queda prohibit jugar a pilota.

Entro a prendre alguna cosa calenta en un bar. Un xiquet i una xiqueta petits, germans, juguen. La cambrera, una dona gran, té ganes de xerrar, i diu que els xiquets d'ara surten molt espavilats. Li explico què he vingut a fer a Gandesa i li sorprèn que algú escrigui contes per a gent gran (no és el tercer cop que em passa).

Arribo a la nova i flamant Biblioteca. M'ensenyen les instal·lacions. Comencen els moments de cert nerviosisme per a veure si la gent vindrà. Els dic que no pateixin, que estic acostumat a aquests tipus de combats.

Després de cinc minuts de rigor comencem l'acte. Estem satisfets; entre 10 i 15 persones de públic (95% dones), i algunes és el primer cop que vénen a la Biblioteca, diu la directora. Escolten els meus relats amb atenció, i aguanten estoicament, i sembla que no es cansin; llegeixo tots els contes que tenia preparats.

Dedico alguns llibres, faig contactes, poso la primera pedra a possibles col·laboracions i em regalen una ampolla de vi blanc.

En tornar, el cotxe m'avisa que hi ha perill de gel a la carretera per les baixes temperatures, però jo no sento gens de fred.