el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
No toquem aquest tema, no el toquem... Al 2002 jo encara feia fotos en paper i vaig tenir la brillant idea de treure un àlbum d'un viatge a Albarracín que vaig fer aquell any. Aiiiiiiiiii........como hemos cambiado, que deia la cançó.
Des la finestra de la cuina veig un sol tímid que escolant-se per les cortines vol entrar. Cada dia val la pena mirar el dia com si fos nou de trinca!! Bon dia Jesús!
És casualitat o ho porta aquest final de febrer, més soleiat i amb esperances de primavera? Jo m'he alçat del llit pensant en el temps, en com se'ns escola entre els dits sense remei. En com n'eren, de petits, els meus fills...en fi, deu ser casualitat, però el teu post m'ha frapat. Que visquis un bon dia, Jesús!
mira, doncs no fa gaire vaig escriure un poema sobre el pas del temps... li vaig dedicar a la meva mare que en feia 60. (si no em fes vergonya el publicaria al bloc)c
M'agraden molt aquests poemets, reflexions, pensaments...tinc l'esperança que algún dia els recopilis tots i poguem veure un nou volum o mini-volum de la teva obra poètica. Estic segur que ja els has estàs guardant en alguna de les teves carpetes màgiques del teu ordinador. El temps...és quelcom que no podem aturar.
El rellotge és una andròmina inventada pels homes, la consciència de viure i respirar el temps és personal de cada persona. Hi havia un ric que volia estalviar temps, va morir carregat de temps. M'encanta veure sortir el sol, o la posta, o conversar amb el mar, mirar la lluna, escoltar els ocells, el silenci del bosc, les fulles de la tardor, el naixement de la primavera, donar conversa a un gos, amanir la vida amb l'amistat de les persones. Perdona, em sembla que se m'ha acabat el temps...
El temps no és bo ni dolent, depèn a què es dedica. Si fas cua a hisenda el perds, i si sempre admires sorprès l'espectacle insòlit dels dies, el guanyes.
NO SÉ SI ÉS BO O DOLENT NO PODER ATURAR EL RELLOTGE PERÒ EN TOT CAS ÉS MILLOR QUE NO S'ATURI PER NOSALTRES O QUE HO FACI QUAN SIIGUEM MOLT I MOLT I MOLT VELLETS!
Bonic poema, Tibauet. Fa pensar, eh? Cada dia és diferent, com les hores. Algunes es fan curtes, d'altres no passen... i t'adones que la vida es va escurçant. (...)Si fa bo, m'assec al pedrís,si plou massa, aguaito a la finestra,i sempre admiro sorprèsl'espectacle insòlit dels dies. És preciós... Petonets, maco.
Queden enrere els intents inútils
Just anit començava un text per al blog que finalment no vaig publicar sobre això, sobre un rellotge i com no poder aturar-lo...
ResponEliminaNo toquem aquest tema, no el toquem... Al 2002 jo encara feia fotos en paper i vaig tenir la brillant idea de treure un àlbum d'un viatge a Albarracín que vaig fer aquell any. Aiiiiiiiiii........como hemos cambiado, que deia la cançó.
ResponEliminaBon dia, Jesús, mirar l'espectacle insòlit d'avui mateix em sembla la millor opció per aquest matí que comença! :)
ResponEliminaDes la finestra de la cuina veig un sol tímid que escolant-se per les cortines vol entrar.
ResponEliminaCada dia val la pena mirar el dia com si fos nou de trinca!!
Bon dia Jesús!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaÉs casualitat o ho porta aquest final de febrer, més soleiat i amb esperances de primavera? Jo m'he alçat del llit pensant en el temps, en com se'ns escola entre els dits sense remei. En com n'eren, de petits, els meus fills...en fi, deu ser casualitat, però el teu post m'ha frapat. Que visquis un bon dia, Jesús!
ResponEliminaLes busques del rellotge no poden aturar-se, però sí que ho pot fer el pensament. Qualsevol instant, llavors pot ser etern.
ResponEliminamira, doncs no fa gaire vaig escriure un poema sobre el pas del temps... li vaig dedicar a la meva mare que en feia 60. (si no em fes vergonya el publicaria al bloc)c
ResponEliminaI com tots s’assemblen tant, però com tots són únics.
ResponElimina*Sànset*
Aturar el temps és com anar al teatre, seure a la butaca i contemplar cada dia la mateixa obra.Un avorriment total!
ResponEliminaAquest poema m'ha agradat molt.
Bon dia Jesús M.
M'agraden molt aquests poemets, reflexions, pensaments...tinc l'esperança que algún dia els recopilis tots i poguem veure un nou volum o mini-volum de la teva obra poètica. Estic segur que ja els has estàs guardant en alguna de les teves carpetes màgiques del teu ordinador.
ResponEliminaEl temps...és quelcom que no podem aturar.
El rellotge és una andròmina inventada pels homes, la consciència de viure i respirar el temps és personal de cada persona. Hi havia un ric que volia estalviar temps, va morir carregat de temps. M'encanta veure sortir el sol, o la posta, o conversar amb el mar, mirar la lluna, escoltar els ocells, el silenci del bosc, les fulles de la tardor, el naixement de la primavera, donar conversa a un gos, amanir la vida amb l'amistat de les persones. Perdona, em sembla que se m'ha acabat el temps...
ResponEliminaSalut.
onatge
Un poema sobre el pas del temps que m'agrada molt.
ResponEliminaEl temps no és bo ni dolent, depèn a què es dedica. Si fas cua a hisenda el perds, i si sempre admires sorprès l'espectacle insòlit dels dies, el guanyes.
ResponEliminaNO SÉ SI ÉS BO O DOLENT NO PODER ATURAR EL RELLOTGE PERÒ EN TOT CAS ÉS MILLOR QUE NO S'ATURI PER NOSALTRES O QUE HO FACI QUAN SIIGUEM MOLT I MOLT I MOLT VELLETS!
ResponEliminaDe vegades cal el ritual de donar corda!!
ResponEliminaBonic poema, Tibauet. Fa pensar, eh? Cada dia és diferent, com les hores. Algunes es fan curtes, d'altres no passen... i t'adones que la vida es va escurçant.
ResponElimina(...)Si fa bo, m'assec al pedrís,si plou massa, aguaito a la finestra,i sempre admiro sorprèsl'espectacle insòlit dels dies. És preciós...
Petonets, maco.
Fantàstic! És increïble com en pocs versos expresses idees universals.
ResponElimina