Totes les sortides dignes

Diumenge va acabar el termini per a enviar-me els poemes amb l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. L'anterior projecte per l'estil, que va tenir com a fruit el llibre Totes les baranes dels teus dits, va comptar amb 55 poemes, que s'han vist superats de forma generosa. Finalment han estat 72 les persones participants, d'arreu dels Països Catalans, inclòs l'Alguer, de totes les edats, des de xiquets i xiquetes de l'Escola Rocabruna de Picamoixons fins a jubilats. Entre tots he sortejat un exemplar d'Una sortida digna que s'ha emportat Joana. Però us felicito a tots i a totes i us mostro obertament el meu agraïment. Aviat us informaré del procés d'elaboració del llibre Totes les sortides dignes, que editarà també Petròpolis.
.
I la millor forma de celebrar-ho és amb el poema que ha originat tot plegat, un poema musicat pel seu propi autor, l'amic Jesús Fusté, i del qual vaig treure el títol del meu llibre.
.
Porto el viure embastat dels fils sobrers
que han deixat les fades.
A poc a poc, amb els genolls pelats
després de fer i desfer plomalls de flors
a mossegades,
aixeco el cos adolorit
pels anys malmesos estripant
bombolles d’aire.
Amb el dubte aferrat a les espatlles,
sense gosar contradir la vida,
i per si em cau, a plom, el desencís,
retallo espigues de llautó ensucrades
per endolcir-ne els versos de cristall
que se m’escolen per les nafres.
La nit s’escurça esquena enllà,
mentre els badalls de sol rellisquen
per entre un cel de teranyines,
i el pas del dia, tremolós, trepitja
els anys per vèncer.
Camino amb els sentits oberts
i la mirada ampla.
I si a mig camí de l’enyorança
a l’avenir, la tendresa
es vesteix de covardia, tan sols
amb el pessic d’una carícia
fóra capaç de capgirar les faules;
d’endormiscar les nimfes amb enganys,
i de fer d’una princesa cent gripaus
i del destí, una sortida digna.