Sé que omplir la soledat amb petjades buides del passat és un error, però el temps se'm fa massa ample i l'espai m'encorba l'espatlla. El so impertinent d'un fluorescent destorba el silenci; hauria de canviar-lo. Demà.Text inspirat en una fotografia de Ralf Pascual.
Resum de cansament vital?
ResponEliminaM'agrada! Té un gust com de vellesa cansada.
ResponEliminaLa culpa és del cebador
ResponEliminaque és tan vell
com jo.
Perdona'm Jesús però és que pensant en els fluorescents m'ha sortit un rodolí.
Que bo aquest text. M'ha encantat. Sempre m'agrada pensar en allò de que millor no tornar al passat si es pot, o no aferrar-se a ell, i mirar endavant... Però clar, ho dic ara, que tinc 29, suposo que arriba un moment a la vida, que el passat és massa gran, o omple massa com per mirar endavant, o que simplement el endavant és massa curt.
ResponEliminaTot i així, ara, que de quan en quan passejo per llocs que fa gairabé trenta anys que veig, o torno si puc a aquell bar que vaig fer un café en fa deu, doncs dóna un petit plaer enorme... Al l'hora que melancòlic.
Una abraçada molt gran amic escriptor.
El fluorescent és esgarrifós. Aquella llum blavosa i aquesta mena de soroll, com de mosca, no sé. Mai m'ha agradat. Fas bé de canviar-lo.
ResponEliminaEs curiós però ahir a la nit, quan tothom dormia a casa vaig anar a la cuina i al encendre el fluorescent, el seu so envaïa l’estància, vaig pensar ..Haure de canviar , el encebador, la reactància...el tub? demà ho miraré
ResponEliminatornant uns apunts enrere, ja he esbrinat que fan amb els farols vells i gastats que amb prou dificultats es poden ficar drets ...... els compra Endesa per a fabricar les torres de la llum.
ResponEliminaHola Jesús avui surt un trucador teu al blog
ResponEliminahttp://trucadors.blogspot.com/2010/03/calella-de-palafrugell-baix-amporda.html
una abraçada
La foto és preciosa; me recorda el Siboni en la seva època decadent. El vell ben bé podria ser el Sinyó Juanito.
ResponEliminaEste cap de setmana també vaig tindre un incident amb un fluorescent que no funcionava. Com tenia la sort de no haver-lo de canviar perquè estava a l'habitació de l'hotel on m'hostatjava, simplement em van canviar de cambra, la qual era millor que la primera.
No sé si se'n podria fer un poesia d'això...