Pàgines

▼

02 de març 2010

L'escriptor neix o es fa? Les meves primeres passes.



Una de les típiques preguntes vàlides per a qualsevol classe d'ofici és aquella de... l'escriptor neix o es fa?


No seré jo qui la respongui; em limitaré a mostrar-vos una de les meves primeres obres per tal que jutgeu. Això sí; demano generositat en el judici per al xiquet de 9 o 10 anys que devia tenir llavors, quan estudiava l'EGB a la "Escuela Nacional Graduada de Cornudella". Com podeu veure, abans de practicar el gènere del conte, ja escrivia el que es podria considerar un dietari, o literatura de viatges. "El circo que vi en Barcelona" és una obra breu, però sincera, i a més il·lustrada amb dos petits dibuixos als dos costats del títol.
at

16 comentaris:

  1. Carme Rosanas2 de març del 2010, a les 8:25

    :) que bonic... sempre admiro les persones que sou capaços de guardar coses d'aquesta mena.

    Jo no soc guardadora i no he sabut mai donar-li cap mena de valor a les "meves" coses. En canvi si que guardo moltes coses dels meus fills quan ern petits

    ResponElimina
  2. Eulàlia2 de març del 2010, a les 8:36

    ei,
    crec que feies mooolt bona lletra!
    ;)

    ResponElimina
  3. Sandra D.Roig2 de març del 2010, a les 9:11

    Una intimitat preciosa, Jesus.
    Jo tambè tinc 8 diaris secrets.
    Neix amb unes condicions innates, la de plasmar la seva realitat per a "fer-se" amb l'aprenentatge.
    Una abraçada.
    Te raò L'Eulàlia, quina lletra més femenina, no pretenc fer un anàlisi grafològic, però se't veu la sensibilitat

    ResponElimina
  4. sànset i utnoa2 de març del 2010, a les 9:13

    Ja apuntaves maneres!

    Francament, l’escriptor no sé si neix o si es fa. El que sí que sé és que ho és.

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. La lectora corrent2 de març del 2010, a les 9:28

    Crec que no hi ha una sola resposta. Hi ha escriptors i escriptores nats i d'altres que s'han fet. De tota manera, per fer-se'n cal un substrat. Pots plantar un hort en un sòl molt fèrtil, que no hi calgui cap adob. Però de vegades també pots aconseguir un bon hort en un sòl pobre a còpia d'abonar-lo. I també hi ha terrenys que són completament erms on és impossible plantar-hi res. Tanmateix, per més bona que sigui la qualitat del sòl, per obtenir una bona collita hauràs de tenir cura de la planta: regar-la adequadament, podar-la si cal o retallar-li alguns brots, protegir-la contra les plagues...

    De vegades, encara que aconsegueixis un bon hort, potser no trobis qui et compri les verdures i hortalisses. Doncs amb l'escriptura, passa el mateix.

    ResponElimina
  6. Isabel Barriel2 de març del 2010, a les 9:58

    Ja apuntaves maneres!

    ResponElimina
  7. Pilar2 de març del 2010, a les 10:37

    D'escriptors n'hi ha de tota mena. Crec, però, que el que ho és de debó, surt a la llum quan, davant d'una pàgina en blanc, confia en allò que explicarà.
    Sembla ser que aquest gent de creativitat confiada existia en tu quan eres petit. La resta forma part d'un esforç en soldedat.

    ResponElimina
  8. llum2 de març del 2010, a les 11:35

    Penso que hi ha de tot però qui té un talent innat, ja té molt de guanyat. Això no vol dir que no l'hagi de fer créixer i exercitar, però ja va un pas per endavant. En canvi qui no té aquest guspira dins, penso que és difícil que només amb tècnica pugui fer sortir coses que puguin comunicar bé. No sé , és una opinió. Tibau, a tu ja se't veia que tenies aquesta guspira de ben petit.

    ResponElimina
  9. Marta M.Q. 2 de març del 2010, a les 12:33

    Neix perquè se sent aquest desig d'escriure. I després es fa, ja que vas madurant i aprenent el 'com'.

    ResponElimina
  10. Pere2 de març del 2010, a les 13:44

    Jo crec que l'escriptor neix i es fa més tard a base de treball i formació, d'aprendre l'ofici, sense això les qualitats innates es perden.
    Hi ha molta gent que escriu però que siguin bons n'hi ha pocs. Això es veu en els blogs, tots portem un petit escriptor o poeta dins, alguns ho portem tan endins que no surt mai ... Ja! Ja!

    Bon dia Jesús M.

    ResponElimina
  11. Mortadel.la2 de març del 2010, a les 15:32

    Que autèntic, Tibau!

    ResponElimina
  12. Frannia2 de març del 2010, a les 17:29

    Què tendre! He anat corrensos a cercar els dos únics quaderns que guardo, de 1r d'EGB. I també n'he fet un post!

    ResponElimina
  13. Josep M. Sansalvador2 de març del 2010, a les 20:12

    Excepcional document !

    ResponElimina
  14. bajoqueta3 de març del 2010, a les 10:47

    Oh! m'encanten estes coses jo també guardo cosetes així.

    A vore jo crec que l'escriptor ja neix, lo que després pot continuar per aquell camí o pendre'n un altre.

    M'encanta lo dels dibuixets al costat del títol :)

    ResponElimina
  15. Margarida Aritzeta4 de març del 2010, a les 11:20

    Doncs a la vista del material exposat (entranyable), dues coses: s'hi neix, amb aquesta capacitat per a la imatge i la concisió que necessita el conte breu. Però es fa: l'ofici fa possible que aquest do es converteixi en meravella. Si no, ens trobem amb individus com a aquell que vaig veure per la tele, un més alt mandatari del govern, que posat en la tessitura d'haver de parlar amb un astronauta espanyol en òrbita, només va encertar a dir "me gusta mucho, me gusta mucho". Adult i concís... però sense cap encant, tot i que la frase segur que formava part ja de les seves redaccions escolars. Felicitats pel recorregut fet a partir d'aquella llibreta.

    ResponElimina
  16. A peu coix. N. Sagués10 de març del 2010, a les 23:38

    Jo crec que s'hi neix però desenvolupar-ho o no, depèn de cadascú i la seva circumstància.
    Salut!

    ResponElimina